Girar full

«Com vol que oblidem els cops de porra, els insults, les puntades de peu, les bales de goma, les càrregues sense cap sentit contra una població pacífica?»

27 de juny de 2018
El nou president del govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez, ens diu als catalans, representats pel nostre president, què és allò que no podem fer. S’expressa de bones maneres i amb un to educat, cosa que és d’agrair, avesats com estàvem a l’agror del govern anterior, però, fins ara, tot i que la música soni diferent, fa l’efecte que la lletra continua sent la mateixa. No ens parla, doncs, de quines portes s’obren, amb la seva arribada, per a Catalunya, sinó que només es refereix a quines es tanquen o, per a ser més exactes, quines ens tanca ell. Novament, més enllà d’avenir-se a parlar –i ja hem d’estar prou malament com per remarcar molt positivament que un president accepti de parlar amb un altre-, fins ara, res de res, a tot estirar bones paraules. Desconeixem, doncs, quin és el projecte, diferent i alternatiu al del PP, que el govern del PSOE té per a Catalunya. Ara i tant, depenent només d’una ordre del ministre de l’Interior, els presos que ja haurien de ser en llibertat, a casa amb els seus, continuen empresonats en presons castellanes, quan, fins i tot, la llei espanyola estableix la necessitat que estiguin en centres propers a la seva família. Ara i tant, el fiscal general de l’Estat, nomenat pel govern, manté vives les acusacions que tenen compatriotes nostres engarjolats o a l’exili. Ara i tant, funcionant ja el canal valencià À punt, ni al Principat ni a les Balears no podem veure’l, ni ells veure cap dels altres canals en català. Hi ha coses que no cal esperar per a fer-les, perquè ja es poden fer ara mateix i no es fan. Més enllà dels discursos, algun gest i un parell de mots amables, el que calen són fets i no paraules.

El president Sánchez ens demana que girem full de l’1 d’octubre, fent veure que no sap que allò que proposa és impossible. Com vol que aparentem que l’1 d’octubre no ha existit mai, si, justament, per tot el que representa l’1 d’octubre tenim un govern destituït de forma il·legítima i president, vicepresident i consellers a la presó o a l’exili? Com vol que girem full a l’1 d’octubre si és per l’1 d’octubre que es va tancar el Parlament, intervenir financerament la Generalitat, suspendre l’autonomia amb l’aplicació de l’article 155, desmantellar l’arquitectura exterior del govern català, suprimir organismes i retardar moviments financers que han impedit projectes, retardat iniciatives i perjudicat a tanta gent? Com vol que girem full a la violència salvatge, carregada d’odi ètnic, protagonitzada per funcionaris públics espanyols, armats i uniformats, contra milers de ciutadans europeus que, en territori de la Unió Europea, es limitaven a exercir el més representatiu dels drets democràtics bàsics: el dret a vot? Com vol que oblidem els cops de porra, els insults, les puntades de peu, les bales de goma, la desgràcia del català que va perdre-hi un ull, les càrregues desproporcionades i sense cap sentit contra una població pacífica, de tota edat i condició?

Ni podem, ni volem girar full a l’1 d’octubre, precisament perquè és, simbòlicament, el nostre capital més destacat, l’expressió d’una veritable victòria democràtica, popular i nacional, una victòria pacífica contra la brutalitat uniformada de l’estat. Ha existit la repressió ferotge i ha existit la nostra voluntat de decidir el nostre futur, nosaltres mateixos, i no acceptar que uns altres el continuïn decidint per nosaltres. L’1 d’octubre és la data més important en la història de Catalunya dels darrers tres segles, sense cap mena de dubte. És la data en què el govern de la Generalitat, obeint el mandat d’un Parlament escollit democràticament, convoca un referèndum d’autodeterminació en què es demana al poble de Catalunya si vol convertir-se en una República independent, expressant-ho a la catalana, amb un "sí" o un "no", pacíficament, a les urnes, i no pas a l’espanyola, a cops de porra, a tort i a dret. No podem girar full a l’1 d’octubre perquè seria girar full a nosaltres mateixos. I no podem, ni volem, renunciar a ser allò que som, ni menys encara, girar full a la possibilitat de decidir que volem ser en el futur. Posats a girar full, fóra interessant de saber a què està disposat a girar full el president Sánchez que el faci diferent del president Rajoy. Això sí que seria tota una novetat...