La pandèmia de la Covid-19 està arribant als dos anys de vida des del primer cas declarat a Wuhan, capital de la província de Hubei de la Xina. La Covid-19 és fruit de la globalització igual que l'emergència climàtica. L’absència d'una governança democràtica global fa visible com els poders unilaterals dels estats poderosos del món: els Estats Units, el Regne Unit, la Xina i Rússia són els que governen també la Covid-19.

L'anàlisi de la vacunació mundial explica el moment geopolític del món i també el paper molt secundari de la Unió Europea a nivell exterior i com el Regne Unit aprofita, fora ja de la Unió Europea, els vincles de la Commonwealth. La geopolítica econòmica d'aquests estats afebleix les institucions globals, Nacions Unides i  l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

L'OMS xifra en 219 milions els casos declarats per la infecció del virus SARS-CoV-2 i 4,5 milions de persones mortes de la Covid-19. En sis mesos (des de finals de febrer a finals d'agost d'enguany) els casos declarats s'han multiplicat per dos. En general, amb més o menys afectació, hi ha identificades cinc onades, amb molta diversitat segons regions i estats.

Des de fa dues setmanes la tendència global és de descens, excepte el Pacífic Occidental, amb un predomini absolut de la variant delta, amb alta transmissibilitat, amb menys resposta a la immunitat natural o vacunal en relació amb el contagi encara que les vacunes actuals fan disminuir la gravetat i la mortalitat de manera notable.

Les dades publicades tenen un biaix molt important per la falta de testatge  en la primera onada, durant tota la pandèmia en molts estats i la falta de fiabilitat de les parts de les dades declarades.  Dels 220 milions de casos, 85 milions  a Amèrica,  71 milions a Àsia, 56 milions a Europa, 8 milions a Àfrica i 170.000 casos a Oceania. Els estats del Perú, Txèquia, Brasil, Argentina, Colòmbia, Paraguai, Bèlgica, Itàlia, USA, Xile, Regne Unit, Equador, Espanya, Uruguai, França, Panamà, Suècia, Rússia, Alemanya, per orde decreixent, lideren la mortalitat declarada des de 605 persones mortes/100.000 al Perú fins a 110 a Alemanya.

La Xina ha declarat 7 casos/100.000 habitants d'infectats i 0,33 casos/100.000 habitants mortes per Covid-19. Israel ha declarat 12.673 casos/100.000 habitants, similar als EUA, però amb una mortalitat molt més baixa (Israel 82/100.000 habitants a 195/100.000 als EUA). La Xina, amb 1400 milions d'habitants, ha declarat 95.000 casos i 4636 morts i 62% vacunats amb pauta completa. L'Índia, amb 1366  milions d'habitants, amb 33 milions de casos i 440.000 persones mortes amb 12% vacunació amb pauta completa. USA, amb 333 milions d'habitants, 40 milions de persones infectades i 647.000 persones mortes i 53% amb pauta completa.

En aquells estats on les restriccions han sigut molt més radicals la transmissió i la mortalitat són molt més baixes: la Xina, Austràlia, Nova Zelanda. Si comparem Suècia i Noruega, estats comparables, a Suècia el govern va decidir, especialment a la primera onada, menys restriccions i els casos acumulats indiquen 11.180/100.000 habitants i 146 persones mortes/100.000 i a Noruega, on les polítiques van ser de més restricció, 3013 casos infectats/100.000 i 15 persones mortes/100.000 habitants.

L'Àfrica continua sent el continent invisible per les dades, davant l'impacte de la Covid i per la vacunació, també en els grans estats asiàtics musulmans (Iraq, Iran, Afganistan). El 40% dels habitants del planeta tenen almenys una dosi de les vacunes per SARS-CoV-2, més de 3000 milions. La distribució de vacunes entre continents indica com a l'Africa el percentatge de persones vacunades és inferior al 6%, a la Unió Europea el 65%, Europa i Amèrica entorn del 55%, l'Àsia el 45% i 35% Oceania. El 70% dels catalans ja tenen la pauta complerta (representen més del 78% de les persones de 12 anys o més) i 74% amb almenys una dosi.

L'Amèrica Llatina i el món àrab són els laboratoris geopolítics de les influències i de la competència dels EUA, Xina, Rússia, Regne Unit aprofitant la Covid-19 i especialment la vacunació. Àfrica, de moment, interessa a poques potències mundials. Cuba va decidir la fabricació pròpia de vacunes sense comprar a mercats internacionals. Les dades indiquen a Cuba 5200/100.000 habitants en relació amb casos, amb 40 persones mortes/100.000 habitants i arribant a 1/3 de la població amb pauta completa (tres dosis de les vacunes de fabricació pròpia).

Si analitzem l'administració dels diferents tipus de vacunes, veurem com segueixen les relacions geopolítiques dels estats dominants del món: USA, Xina i Rússia i com Regne Unit utilitzen les xarxes econòmiques de l'antic imperi britànic.

- La vacuna britànica AstraZeneca-Oxford (basada amb vector viral) és la més administrada, a 184 països. Regne Unit, Unió Europea, Canadà, Índia, Austràlia, Brasil, Argentina, Colòmbia,  Xile, Aràbia Saudita, Tailàndia, Pakistan, Afganistan. A l’Àfrica: Marroc, Uganda, Angola, Nigèria, Kenya, Sud-àfrica. La vacuna és econòmica, efectiva i de fàcil conservació. Efectes secundaris de trombosi amb molt baixa incidència.

- La vacuna d'ARN de Pfizer-BioNTech (vacuna ARN  de Pfizer, multinacional  farmacèutica dels Estats Units de Nord-amèrica, i BioNTech biotecnològica alemanya) s'està administrant a 112 estats del món: Amèrica del Nord: USA, Canadà,  Mèxic. Centre i Sud-amèrica: Panamà, Costa Rica, Equador, Perú, Uruguai, Colòmbia. Unió Europea. Israel. Nova Zelanda, Aràbia Saudita, Emirats Àrabs, Japó, Corea del Sud. Àfrica: Tunísia  Cara, efectiva i de difícil conservació.

- La vacuna Moderna (USA, ARN) estesa a 66 estats, administrada als EUA, Canadà, Israel i  Unió Europea. Cara, de difícil administració. Ús sobretot vacunació hospitalària.
-La vacuna Janssen, Jonhson & Jonhson, de vector viral, dels EUA, de dosi única, USA, Sud-àfrica i Unió Europea. En 43 estats.

- La vacuna russa Sputnik V, amb vector viral, econòmica, a 49 estats del món. Administrada a Rússia, Sèrbia, Hongria, Bielorússia, Polònia. A alguns estats africans: Algèria, Tunísia, Egipte, Guinea. A Iran, Pakistan, Nepal. A estats americans d'influència política i econòmica russa: Mèxic, Veneçuela, Argentina, Bolívia, Nicaragua, Bolívia, Paraguai, Colòmbia. A Palestina. Malàisia.

- Les vacunes xineses a 64 estats, de virus inactivats o vector viral,  econòmiques, administrades a part de la Xina a estats centre i sud-americans:  Xile, Brasil, Uruguai, Mèxic, Colòmbia, Veneçuela, Perú. A alguns estats africans: Algèria, Egipte, Senegal.  Indonèsia, Filipines, Malàisia, Singapur.

Sense una institució independent i amb autoritat i poder a nivell mundial que lideri la immunitat a tot el món cada una de les potències amb capacitat de patentar i comercialitzar vacunes utilitza a aquestes en les seves relacions en cada continent, en cada estat. Raons geopolítiques que han creat grans desigualtats a escala mundial i entre estats, excepte la Unió Europea on el ritme alt de vacunació ha anat creixent més homogèniament, malgrat que no haver patentat cap vacuna (excepte la col·laboració d'Alemanya amb Pfizer)
La Unió Europea ha optat per Pfizer preferentment, per AstraZeneca i per Moderna i Janssen, en alguns casos. Ni les vacunes xineses ni la russa han entrat a la Unió Europea.
UE ha participat, a través dels sistemes sanitaris en la recerca, en el cofinançament, en els primers mesos de la pandèmia, per aconseguir vacunes però no ha liderat la comercialització i està captiva de les multinacionals americanes o britànica. Tampoc la UE ha donat suficient autoritat a l'Agència Europea de Medicaments per les indicacions dels tractaments i de les vacunes.

Àfrica interessa poc, fins al moment, a les multinacionals farmacèutiques o a les potències dels estats que ho lideren. La vacunació a Àfrica està per sota del 6%, excepte Marroc entorn del 50% o Tunísia 35%.  A Sud-àfrica la vacunació és baixa entorn del 16% i una variant molt mutant  està progressant amb molt alta transmissió i més reactiva a la immunitat natural o per vacunes. Només les illes de Maurici i Seychelles, destinacions turístiques de luxe tenen més 70% de vacunació. L'aliança mundial de vacunes COVAX ha subministrat una part important dels països amb rendes baixes. La cooperació en la Covid-19 té un paper molt discret.

La pandèmia de la Covid requeriria una governança global de les polítiques de salut pública, de criteris comuns en l'assistència sanitària i en la vacunació. Molta prudència en la situació actual, el comportament de la variant delta, de les noves variants del SARS-CoV-2 i de la grip estacional enguany. Ara caldrà, amb criteris científics, decidir si dosi anual de reforç a persones amb vulnerabilitat. Cal continuar la recerca en fàrmacs que converteixin la Covid-19 en una malaltia lleu i en salut pública per adoptar les mesures de més cost-benefici. Encara que estem davant d'una pandèmia, les polítiques locals i la responsabilitat individual compten. Qui vendrà vacunes a l'Afganistan? I a l’Àfrica?