"Sento que Madrid està desertitzant Castella i recordo quan a primera hi havia el Burgos, el Salamanca, el Valladolid, l'Albacete... substituïts pel Rayo, el Getafe, el Leganés...el gran Madrid. El futbol de vegades reflecteix la realitat", Toni Soler.
Aquest diumenge de Sant Jordi viurem la primera volta de les presidencials franceses, encara commocionats per l'atac de dijous als Camps Elisis. París, símbol de la Republique, ha estat de nou colpejada en una campanya marcada per l'ascens de Mélenchon (un euro-escèptic d'esquerres) i la possibilitat que la populista Marine Le Pen (1a força entre obrers i aturats) guanyi aquesta primera volta.
Més enllà de la guerra interior que viu França al voltant de la seva identitat i els fills de la immigració, els tòpics sobre els mals de la globalització han estat repetits fins a la sacietat com a motiu per explicar l'elevat índex d'atur que, se suposa, explica l'auge dels populistes francesos. Però és així? És cert que la globalització desindustrialitza les províncies? Per què Amazon no es planteja invertir a Perpinyà?
La resposta ens la dóna Michel Onfray en el seu nou llibre Descolonitzar les províncies: "Les persones talentoses nascudes en una província no tenen cap altre destí (si volen existir) que pujar a París com qui puja al cel, de la mateixa manera que un baixa a la província com qui baixa a l'infern".
La realitat és que en nom de la Liberté, Egalité i Fraternité, les elits franceses han creat a París una arma letal contra el seu propi poble xuclant gran part de les energies econòmiques del país i destruint el capital social de les regions. L'Estat ja no pot obligar les empreses a invertir en un lloc o un altre i la falsedat de la proclama republicana és cada dia més visible. Com explica Christophe Guilluy a 'La France Péripherique', malgrat la fama de les banlieues, avui el 85% de les llars pobres de França viuen en ciutats petites i mitjanes, cada cop més despoblades, on cau la inversió i on creix l'atur malgrat la recuperació general.
Mentre escric un amic em recorda allò de "sigueu nets, parleu francès" i em fa pensar que l'aniquilació lingüística i cultural precedeix la marginació econòmica. Com apunta Onfray, París amb el seu hipercentralisme colonitza les províncies franceses, les ofega socialment i les desconnecta econòmicament de la globalització, empobrint-les. Escoltant els reformistes liberals Macron o Fillon, un es pregunta de què servirà a Perpinyà o Troyes una reforma laboral o un augment de despesa social si no es posa aturador a la fugida dels joves amb voluntat de fer carrera.
Per adonar-se que la globalització no és el problema només cal veure com a Alemanya –sobretot en la seva meitat occidental- progressa gràcies a un federalisme real en què cada regió té poder polític, hisenda pròpia, un sistema financer lligat al territori i infraestructures amb sentit econòmic tal com expliquem amb Ramon Tremosa a 'L'Europa que han fet fracassar'.
El centralisme de Londres i la decadència econòmica de moltes ciutats angleses ha estat una de les causes del Brexit i un mirall del què pot passar a França. Així doncs, la gran reforma que necessita la Republique no és un canvi en la llei del mercat laboral o allargar l'edat de jubilació, sinó retornar poder al seu territori i alliberar-lo del jou de París.
Val la pena observar França aquests dies per entendre millor quin futur ens esperaria en una Espanya centralista dominada cada dia més per Madrid i que ha aprofitat la crisi per centralitzar fins i tot el sistema bancari. Si no s'hi fa res per evitar-ho, la glòria centralista de París, multiplicada per la globalització, esdevindrà la ruïna de França, amb conseqüències funestes per tot el continent. Més enllà de tòpics, els obrers i assalariats que votaran aquest diumenge Marine Le Pen no són en realitat els perdedors de la globalització, sinó els perdedors del centralisme voraç i descontrolat de París.
Aquest diumenge de Sant Jordi viurem la primera volta de les presidencials franceses, encara commocionats per l'atac de dijous als Camps Elisis. París, símbol de la Republique, ha estat de nou colpejada en una campanya marcada per l'ascens de Mélenchon (un euro-escèptic d'esquerres) i la possibilitat que la populista Marine Le Pen (1a força entre obrers i aturats) guanyi aquesta primera volta.
Més enllà de la guerra interior que viu França al voltant de la seva identitat i els fills de la immigració, els tòpics sobre els mals de la globalització han estat repetits fins a la sacietat com a motiu per explicar l'elevat índex d'atur que, se suposa, explica l'auge dels populistes francesos. Però és així? És cert que la globalització desindustrialitza les províncies? Per què Amazon no es planteja invertir a Perpinyà?
La resposta ens la dóna Michel Onfray en el seu nou llibre Descolonitzar les províncies: "Les persones talentoses nascudes en una província no tenen cap altre destí (si volen existir) que pujar a París com qui puja al cel, de la mateixa manera que un baixa a la província com qui baixa a l'infern".
La realitat és que en nom de la Liberté, Egalité i Fraternité, les elits franceses han creat a París una arma letal contra el seu propi poble xuclant gran part de les energies econòmiques del país i destruint el capital social de les regions. L'Estat ja no pot obligar les empreses a invertir en un lloc o un altre i la falsedat de la proclama republicana és cada dia més visible. Com explica Christophe Guilluy a 'La France Péripherique', malgrat la fama de les banlieues, avui el 85% de les llars pobres de França viuen en ciutats petites i mitjanes, cada cop més despoblades, on cau la inversió i on creix l'atur malgrat la recuperació general.
Mentre escric un amic em recorda allò de "sigueu nets, parleu francès" i em fa pensar que l'aniquilació lingüística i cultural precedeix la marginació econòmica. Com apunta Onfray, París amb el seu hipercentralisme colonitza les províncies franceses, les ofega socialment i les desconnecta econòmicament de la globalització, empobrint-les. Escoltant els reformistes liberals Macron o Fillon, un es pregunta de què servirà a Perpinyà o Troyes una reforma laboral o un augment de despesa social si no es posa aturador a la fugida dels joves amb voluntat de fer carrera.
Per adonar-se que la globalització no és el problema només cal veure com a Alemanya –sobretot en la seva meitat occidental- progressa gràcies a un federalisme real en què cada regió té poder polític, hisenda pròpia, un sistema financer lligat al territori i infraestructures amb sentit econòmic tal com expliquem amb Ramon Tremosa a 'L'Europa que han fet fracassar'.
El centralisme de Londres i la decadència econòmica de moltes ciutats angleses ha estat una de les causes del Brexit i un mirall del què pot passar a França. Així doncs, la gran reforma que necessita la Republique no és un canvi en la llei del mercat laboral o allargar l'edat de jubilació, sinó retornar poder al seu territori i alliberar-lo del jou de París.
Val la pena observar França aquests dies per entendre millor quin futur ens esperaria en una Espanya centralista dominada cada dia més per Madrid i que ha aprofitat la crisi per centralitzar fins i tot el sistema bancari. Si no s'hi fa res per evitar-ho, la glòria centralista de París, multiplicada per la globalització, esdevindrà la ruïna de França, amb conseqüències funestes per tot el continent. Més enllà de tòpics, els obrers i assalariats que votaran aquest diumenge Marine Le Pen no són en realitat els perdedors de la globalització, sinó els perdedors del centralisme voraç i descontrolat de París.