Fa quatre anys l’avui nou conseller de Territori em convidà a formar part d’una taula rodona a la molt il·lustre ciutat de Figueres amb motiu del trentè aniversari de la Constitució. La qüestió era debatre la seva vigència; el temps ha demostrat quina clarividència acompanyà l’aleshores alcalde figuerenc. Aquell 2008 començava a esmicolar-se el que per a la majoria i durant anys fóra el símbol d’una unitat que, tanmateix, s’ha demostrat fràgil, construïda sobre terreny incert i finalment desistida per molta de la gent que hauria deixat la pell de bon grat per defensar-la fa ben pocs anys. Discutíem en aquell moment sobre les possibles sortides a l’embolic anomenat “Estat de les autonomies”, quan ja era perceptible la crisi econòmica, però pocs s’adonaven que es tractava d’una crisi molt més global, absoluta, i per tant, oportunitat única per al canvi vertader.

Ara, quan parlar de federalisme ha passat de ser paraula tabú a fórmula sense contingut ni defensors reals, Santi Vila s’incorpora al Govern d’Artur Mas, acompanyant així l’aposta del president d’anar “fins al final” en el “pacte per la llibertat”, en “la voluntat del poble”. Pocs mesos abans del seu nomenament, el vaig convidar en seu acadèmica per parlar en una classe sobre lideratge polític als estudiants de quart curs de Polítiques de la UIC. Ens parlà de la seva orientació no independentista en els orígens de la seva vocació política, de la seva acció municipal amb voluntat de trobar el punt mig entre les tesis liberals i aquelles altres que preconitzen la justícia social; però proper i empàtic com és, el missatge més important que ens va deixar fou l’obligació del polític de caminar permanentment mirant la llum de l’ideal amb un radar a la mà que li permeti saber què vol la gent. Un polític així conscient que de vegades la majoria s’equivoca i no que amb el radar no n'hi ha prou; però conscient alhora que ens podem encegar amb la supèrbia, oblidant les demandes dels més necessitats, de la vida real, del pa i de la sal.

Llum i radar. Això li cal al Govern del president en la propera legislatura. No sé si és el govern dels millors, perquè amb el pas del temps hem comprovat com els que suposadament ho eren donaven mostres de la seva covardia política, d’altra banda, comprensible si escoltem als que els hi volen posar sou d’aprenent de tercera. Tanmateix, o són uns inconscients, borratxos d’una llum insana, o hem de dir que és un govern de valents, pagats amb el fet enorme de poder escriure una pàgina de la història. Jo els hi desitjo el millor dels vents, saviesa en les eleccions, honestedat en les decisions, i que quan mirin cap a la llum, sàpiguen no deixar anar el radar. Per començar, si més no, a ells i a tots plegats, bon 2013.