Tot i que hi ha un cert independentisme que defensa que la preocupació pel poder autonòmic o municipal és fer "autonomisme" i que el que cal és cremar les naus per aconseguir ràpidament la independència, diria que ara aquesta visió és molt minoritària i l'independentisme, majoritàriament, aposta per assolir totes les parcel·les de poder institucional possibles. Per bones raons.

I en aquest context, els ajuntaments són una peça clau. La importància política que té el poder local és difícil de menystenir. Els ajuntaments són administracions escanyades per una legislació estatal que en redueix la capacitat d'actuació, però tanmateix tenen un paper crucial, tant en el pla simbòlic i de representació com, sobretot, en la gestió d'àmbits clau de la vida de les persones. Han estat, i són encara, una eina fonamental per transformar la realitat.

Per això són tan importants en una estratègia de construcció republicana. I per això l'independentisme fa bé d'esmerçar tants esforços en obtenir els millors resultats possibles en aquestes eleccions. Tanmateix, pensar-se que és una qüestió, senzillament, d'ocupació d'espais de poder és una simplificació del problema. Perquè el que és important no és arribar al poder –que, afortunadament, en democràcia, és sempre provisional- sinó que s'hi fa un cop allà. Governar la Generalitat o els ajuntaments té beneficis immediats per als quals hi estan directament involucrats. I evita els costos pel país que tindria que aquestes institucions estiguessin en mans d'Arrimadas, Albiol o Manuel Valls, per posar tres exemples.

Però més enllà d'això, des del punt de vista col·lectiu, i pensant en el projecte a llarg termini, cal demanar-se què s'hi va a fer, a les institucions. Perquè tot aquest poder institucional que té l'independentisme –i el que podria tenir després d'aquestes eleccions- només serà útil per al projecte republicà si s'utilitza per transformar en sentit positiu la realitat. Més enllà de mantenir la denúncia dels límits i l'escanyament competencial i financer de les nostres institucions, és fonamental utilitza-les per governar bé, i pensant en el conjunt del país i no només en els mateixos votants. Augmentar l'exigència de qualitat en les polítiques que es desenvolupen, i aprofitar al màxim els recursos disponibles per fer veure al conjunt del país quins seran els principis d'actuació de la governança republicana.

Això, per concretar una mica, requereix entre altres coses exercir lideratges inclusius. En lloc de polaritzar i bunqueritzar majories ajustades –com la del Parlament-, ser porosos i arribar a acords també més enllà del perímetre independentista. Entre altres coses, per aprovar pressupostos, que és una condició necessària per fer polítiques que puguin tenir un impacte positiu en el país i, per extensió, en el projecte independentista a mitjà termini. Cal fugir del model de governs que s'arrosseguen, atrapats entre un simbolisme pensat per a les teves bases més fidels i una incapacitat de mobilitzar els recursos –humans i materials- necessaris per pensar i implementar polítiques avançades.

Governar per governar no és suficient i, en el mitjà termini, serà contraproduent. Tot aquest esforç només té sentit si és amb l'objectiu de governar per transformar, en sentit positiu, la realitat del país. La diferència entre fer República o fer autonomisme, em sembla, no és la de posar la pancarta o estelada més grossa a la façana, sinó la d'utilitzar les institucions per construir el futur o senzillament per ocupar espais de poder en el present.