Des de l'endemà del 20 de desembre, Espanya està immersa en un atzucac. Amb l'agravant que mai no s'hi havia trobat. El bipartidisme ha mort a l'Estat, si més no, de moment. S'ha saltat una pantalla. I aquest és el primer argument que porta a pensar en què la sortida més probable del laberint és un govern del PP. Que no governés el més votat seria saltar dues pantalles. I és difícil que Espanya estigui preparada per això.

En clau catalana, com ens afecta? En aquest punt, ja és més difícil fer pronòstics, perquè les variables es multipliquen. Però, per simplificar-ho, i per utilitzar aquella dita tan castellana, podríem dir que tanto monta y monta tanto. Si governa el PP, quedarà ajornada la idea del referèndum pactat. I si governa el PSOE, de ben segur que també. La fi del bipartidisme, un executiu encapçalat pel segon partit en vots i un referèndum seria un triple salt mortal.

Des d'aquest dimarts, s'ha mogut una altra peça en el taulell espanyol. La torre de la corrupció ha sortit de l'enroc, des del cantó valencià, i ha començat a pujar pel lateral. Més que afavorir un govern d'esquerres, això fa perillar el cap de Mariano Rajoy, que seguint els passos d'Artur Mas ben bé que podria ser la moneda de canvi per a la gran coalició que demanen Felipe González i diversos exministres. Quina ironia del destí. Catalunya marcant-li el pas a Espanya.