La constitució del Parlament ha escenificat, més enllà de l’arrencada de la dotzena legislatura, un primer pas en l’apoderament de les institucions catalanes, arrabassades als seus representants legítims i sumides al dictamen del govern espanyol pel 155. L’independentisme ha fet valdre el seu pes a la cambra per recuperar-ne el control davant la mirada impotent dels partits constitucionalistes que van pactar a porta tancada la dissolució del Parlament en un intent per capgirar la correlació de forces a Catalunya que va quedar frustrat el 21-D pels vots dels ciutadans.

La sessió plenària inaugural ha deixat imatges insòlites en democràcia: vuit escons buits i tres vots de diputats delegats, en una decisió que ha acabat desembocant el primer pols de la legislatura per les traves de PP i Ciutadans. L’elecció de la mesa -lamentablement insuficient en termes de paritat- tampoc ha estat aliena al context d’excepcionalitat. El republicà Roger Torrent no ha pogut comptar amb els setanta escons independentistes i ha hagut de conformar-se amb una majoria simple per prendre possessió com a segona autoritat del país en no poder disposar del vot dels diputats exiliats.

El to institucional del flamant president de la cambra ha situat l’inici de la nova legislatura lluny de l’escenari en què es va estroncar la passada. Torrent ha fixat com a prioritats del seu mandat acabar amb la intervenció de les institucions catalanes, tornar a situar la política al centre, garantir la convivència i blindar el dret d’expressió dels 135 diputats en un clar esment als electes empresonats i exiliats. Un discurs que ha aixecat crítiques a les files cupaires, que han llegit en les paraules de Torrent una renúncia implícita al marc republicà.  

La legislatura ha arrencat sense un full de ruta consensuat a l’independentisme, que és qui ha revalidat la força per governar. La investidura de Puigdemont, que és l’única ara mateix sobre la taula, segueix sense trobar una fórmula efectiva per superar l’embat judicial. En front, l’amenaça de Rajoy de dur-la al Constitucional i declarar-la nul·la. Un escenari desaconsellat per a l’independentisme, que ara ha de bastir els propers passos pensant en no posar en perill la seva majoria absoluta ni contravenir l’objectiu polític que uneix el sobiranisme: retornar les institucions als ciutadans.