A un servidor, que és de casa humil, li van ensenyat de ben petit que en aquesta vida cal ser ben educat i aprofito aquest espai per demostrar-ho. Començo. Moltes gràcies als centenars de tuitaires amb la V, el Tram, el #SíSí, i el 9N al nom que de bon matí ja retransmetien l’obertura dels col·legis electorals (ai, perdó, locals de participació) i que me van fer decidir anar a votar abans de l’hora que tenia prevista. Gràcies als 40.000 voluntaris i voluntàries per la feina que vau fer, tot i que alguns partits que sumen 750.000 vots us desprestigien dient que vau fer una “tupinada democràtica”, el protocol funcionà de forma impecable.

Gràcies Bob Esponja per fer una crida a la participació tot i que no vas votar a la mateixa mesa que jo, i això que me van acompanyar els meus fills per poder fer-se un retrat amb tu. Gràcies iPhone, Sony, LG i Samsung pels milers de selfies fets davant de les urnes –perquè aquell recipient en forma de paral·lelepípede on es dipositen paperetes amb una opció escollida es diu urna, sigui de cartró o de metacrilat-. Gràcies voluntari de la mesa 5018E que me vas fer una foto amb el teu mòbil perquè el meu tenia la memòria plena.

Gràcies padrins i padrines de 80, 90 i 100 anys que vau anar a participar amb més il·lusió que la que deu aparentar Monago quan agafa un avió a Canàries. Gràcies venedors de kleenex per ajudar a consolar-nos després de veure les imatges d’aquests padrins i padrines. Gràcies als 102.000 demòcrates que vau votar NO i que vau demostrar no estar adoctrinats per ningú (o era al revés això dels adoctrinats?).

Gràcies senyors i senyores d’aquell partit que té 14.000 vots per la querella presentada a mig matí, segur que gràcies a vostès algú més es va animar a votar (ai, perdó, a prendre part del procés participatiu no referendari). Gràcies ministre de justícia pel menyspreu de dir-nos inútils i estèrils, jo a vostè no el menysprearé perquè tinc coses més importants a fer.
Gràcies als 2.300.000 del diumenge, perquè... perquè sí. Gràcies.