El dia que va publicar-se l’aprovació de la llei 3/2021 de 24 de març de regulació de l’eutanàsia vam aconseguir que viure en terribles condicions no fos una obligació. En llenguatge del Tribunal Constitucional (sentència 19/23) el dret a l’autodeterminació personal en el context eutanàsic deriva dels drets fonamentals com la integritat física i moral, en connexió amb la dignitat i el lliure desenvolupament de la personalitat. Acceptant doncs que el que és acceptable per una persona no ho ha de ser obligatòriament per una altra

La llei que legalitzava l’eutanàsia si es complien determinats supòsits acreditats per les avaluacions mèdiques corresponents, va suposar una ampliació de la nostra capacitat de decidir com volem que sigui el final de la nostra vida. La llei ha de garantir que la voluntat del pacient prevalgui en situacions de deteriorament irreversible. EL seu debat va coincidir amb la pandèmia i potser no va tenir el ressò que caldria perquè tothom conegui l’ampliació d’aquest dret personal i les garanties en el seu procediment.

El bloc de la dreta (PP, VOX i UPN), van votar-hi en contra, com en tantes altres lleis que ens reconeixen major llibertat personal. Una vegada demostrada la seva constitucionalitat i l’evolució de les societats a l’hora d’enfrontar-se a temes de la vida personal, era de preveure que els tentacles de les organitzacions ultraconservadores es posessin em marxa i impliquessin els tribunals en el procés, fins aleshores assumit amb molta naturalitat per a professionals de la medicina, la bioètica i per la societat en general, respectant els posicionaments morals individuals per raó de creences religioses o no.

Sap greu que la Fundación Española de Abogados Cristianos triés el cas de la Noelia Castillo com a banc de proves de la instrumentalització dels tribunals (als que tenim dret a recórrer però no cal que ho recorrem tot i no deixem espai per acords d’altra índole). Han aconseguit ajornar més de sis-cents dies la data assenyalada per a practicar l’eutanàsia sol·licitada i tramitada. A la vegada, han aconseguit que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el Tribunal Suprem, el Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu dels Drets Humans s’hagin manifestats favorables a la correcció del procediment i al respecte a la decisió de la Noelia,

LA interposició d’un recurs és legítim però també ho és que denunciem públicament que l’organització d’extrema dreta ha intentat convertir-ho en una batalla ideològica perquè l’extrema dreta parlamentaria va perdre la votació. No satisfets amb el recurs contenciós, van presentar querelles criminals per delictes de prevaricació i falsedat documental contra professionals mèdics, atemptant a la seva professionalitat.

Molta tensió, males maneres, indignitat d’un pare que no havia exercit com a tal. Molts dies d’espera per a la Noelia a qui sempre haurem d’agrair que el seu cas hagi establert posicionaments històrics de les més altes instancies jurisdiccionals del l’Estat. Si bé han reconegut un instes legítim dels progenitors en les vides dels seus fills, preval la voluntat de la persona individual, major d’edat i amb capacitat per decidir sobre la seva vida. La resolució del TSJC és des d’ara un referent, doncs el Suprem va inadmetre el recurs, adquirint fermesa el dret a morir dignament de la Noelia.

El màxim intèrpret i garant dels drets constitucionals va establi que la decisió de la Noelia i dels comitès avaluadors no violaven cap dret fonamental. Però la ultradreta encara recorreria al TEDH d’Estrasburg que va negar-se a paralitzar el procediment iniciat a l’empara d’una llei vigent i declarada constitucional. Així doncs, el dia que la Noelia va aconseguir que se li apliqués l’eutanàsia havia fet un gran servei a tots els que pensem que la regulació de com volem viure els darrers moments de la nostra vida i quan volem deixar de viure està correctament regulat per una llei aprovada el mes de març de 2021 quan tothom parlava de la Covid-19 i el Congrés aprovava un gran pas en la llibertat personal.

La guerrilla processal i oportunista de la ultradreta perdia estrepitosament. Han posat de manifest que la instrumentalització del pare i l’abús de l’acusació popular que utilitza el filibusterisme judicial per fer aparèixer problemes en un ordenament jurídic perfectament democràtic i del que no saben discrepar també democràticament, no els ha servit de res.