Ningú vol recordar que el govern d’Espanya va amenaçar els funcionaris catalans amb sancions si movien un sol dit pel referèndum, i que ningú dels que ara s’estripen vestidures van dir ni piu. No és el fet el que compta –un fet de lògica imbatible: els funcionaris han d’atenir-se al marc legal vigent, sigui quin sigui–, sinó el valor simbòlic. El procés, vist des de l’unionisme, és antidemocràtic. Aquesta és la veritable batalla: qui es queda l’etiqueta democràtica en un procés en què allò que està en joc és la capacitat del poble (perdó, Susana) per decidir el seu futur. Votar. Si no poden concedir el vot, aleshores t’han de prendre l’etiqueta democràtica com sigui.

Hem esmentat la Susana Díaz. Gloriós exemple, al marge del diagnòstic, tan frívol com sempre, de ZP. Ni dona, ni andalusa: unionista. Capaç de venir a Catalunya a dir-nos que el govern menteix perquè “tothom” sap que el referèndum no es farà, que aquest govern parla en nom del poble com Marine Le Pen i, last but not least, que la “esencia democrática” espanyola es basa en la sobirania del poble. Incapaç, la sultana, d’entendre que aquí hi ha una consciència de poble i de nació que ens confereix la sobirania democràtica que aquest “poble espanyol” ni reconeix ni comparteix. Per això la batalla es planteja, aquí i arreu, en termes de democràcia.

Ja hem dit alguna vegada que la impossibilitat de jugar la partida amb les cartes sobre la taula, amb una transparència de govern i Parlament que siguin exquisides, ho emmerda tot una mica, perquè dona a l’oposició –on brilla amb llum pròpia CSQEP!—cartes trucades. El reglament i la famosa llei de desconnexió haurien necessitat un debat llarg i retòric, sense res de nou, per tenir legitimació. Però la batalla no és neta per part del govern espanyol, inclosa la utilització mediàtica i política d’una corrupció real. I les pressions diplomàtiques, que no cessen. A joc brut, joc tapat. En això estem sols. Cal fer el cor fort i argumentar. El millor argument continua sent el 70/80% de ciutadans que vol votar, això sí que és una majoria qualificada. La resta, prudència i determinació. No ens calen més ficades de pota, excessos o recels. La millor resposta continua sent el referèndum. Segurament l’única resposta possible.