Llegiu aquí la versió en castellà de l'article de Jonathan Martínez 

Quan es publiquin aquestes paraules, el raper Pablo Hasél estarà a punt d'ingressar a la presó sota l'acusació d'haver injuriat a la monarquia. "Espanya és una democràcia plena", afirma la ministra Margarita Robles mentre Valtònyc es refugia a Bèlgica per no ser empresonat per injúries contra la Corona. "Espanya és una democràcia plena", diu la ministra Arancha González mentre dotze joves bascos declaren a l'Audiència Nacional per haver simulat l'enderrocament d'una estàtua de Felip VI. "Espanya és una democràcia plena", repeteix la ministra Reis Maroto mentre la televisió pública decapita amb grans escarafalls al treballador que va retolar "Leonor se'n va d'Espanya, com el seu avi".

L'estratègia comunicativa dels alts càrrecs del PSOE camina a mig camí entre el correu brossa comercial i la cançó de parvulari. La qüestió és que els guardians de la marca Espanya han sortit en tromba a defensar la reputació de l'ordre constitucional amb una tornada entonat en falset. Com un d'aquells policies de pel·lícula que aparta de l'escena del crim als vianants. Aquí no hi ha res a veure. Circulin. El problema és que al sargit se li salten les costures. Un país democràtic no hauria de sentir cap necessitat de caminar per aquí reivindicant la seva democràcia. L'èmfasi en la dissimulació els delata.

Mentre els còmplices de l'assetjament xiulen i miren cap a un altre costat, el diari Público comptabilitza al voltant de 150 condemnes per delictes d'opinió. Les dades hi són en tota la seva cruesa. L'increment de denúncies per apologia de terrorisme quan ni tan sols es registren atemptats. La llei mordassa que el Tribunal Constitucional ha avalat aquesta mateixa tarda i que un govern covard no s'atreveix a derogar com havia promès. La deformació del delicte d'odi, que hauria de protegir col·lectius vulnerables, però ha acabat emparant a la Guàrdia Civil i als grups nazis. Tant és que Estrasburg hagi pintat la cara un parell de vegades als jutges que apliquen un estatus de protecció especial a la Corona.

A Espanya la justícia no és una balança sinó una piconadora. I la presó sembla un preu massa alt per cantar veritats. El seu objectiu és que sentis al clatell l'alè del càstig cada vegada que crides una opinió, cada vegada que expresses una crítica, cada vegada que surts al carrer a defensar el que consideres just. Espanya és una "miedocracia" plena. Recordem als 21 detinguts de l'Operació Aranya. Recordem quan vau engarjolar a Alfredo Remírez per escriure a Twitter. Recordem els processos contra César Strawberry, Cassandra Vera i Guillermo Zapata. Recordem als titellaires.

Tenim la sort d'escoltar algunes veus valentes, les més silenciades, les més perseguides. I tenim la desgràcia d'escoltar silencis pusil·lànimes, titelles mediàtics que es mullen menys que un beduí. Gaudiu de la vostra impecable neutralitat. Algun dia també us vindran a cercar.