Tanco aquest article just quan el president Mas fa la roda de premsa a Madrid. Els resultat de la reunió amb Rajoy era previsible: no hi ha pacte fiscal. El comunicat del Ministeri espanyol de la Presidència ho diu clar: “El Presidente Rajoy ha mostrado su oposición a la propuesta de un concierto económico para Cataluña por no ser compatible con la Constitución Española, que todos los gobernantes están obligados a cumplir y a hacer cumplir.”

És l’hora, doncs, de l’acció política. També de sortir del marc constitucional espanyol i iniciar la construcció d’un nou estat. Tot sembla indicar que dimarts vinent, en el Debat de Política General del Parlament, el president convocarà eleccions anticipades. Una de les últimes accions dins del marc constitucional espanyol.

D’aquest debat, ressalta per la seva importància, la necessitat que cada partit es defineixi mitjançant els respectius dirigents. Sánchez Camacho ja ho ha fet i ha demostrat novament la desconnexió del PP amb el que es viu a Catalunya, també la seva incapacitat d’interpretar correctament la reunió entre Mas i Rajoy. És urgent que Duran i Lleida digui clarament si aposta o no per la independència, i que sigui conseqüent. Tots els polítics haurien d’entendre que el país ha madurat i que seguir defensant interessos corporatius i econòmics de minories proclamant que és pel bé del país i per garantir la cohesió social, els passarà factura.

Les elits empresarials són les que tenen la posició més galdosa. ¿Què faran els líders de les patronals que les representen després d’haver-se plantat en el pacte fiscal? ¿Seguiran oposant-se a la voluntat d’una majoria democràtica per tal de salvar els interessos econòmics a curt d’una minoria? No tinguin por. Econòmicament Catalunya és viable. Fins en el pitjor dels supòsits, a mig termini ja haurem superat les turbulències dels primers moments. I vostès hi guanyaran més que ningú. Llevat que s’entestin a portar el pas canviat. Llegir amb atenció el Financial Times i fixar-se en el que han fet las multinacionals en els estats que s’han proclamat independents els últims 20 anys a Europa, els farà més valents.

Ja sabem que el poder econòmic té pànic al renou o al que pugui comportar augment de riscos, tot i ser temporal. El diner és covard, però valorin els riscos pensant què els beneficia més, ¿formar part d’un estat intervingut, desprestigiat i insolvent o d’una Holanda del sud, on a curt termini es podrà reactivar l’economia, reduir l’atur, augmentar el consum intern i construir les infraestructures necessàries per esdevenir l’enclavament logístic més important del sud d’Europa i un dels estats capdavanters en l’exportació de béns i serveis?

Estem al inici d’un procés constitucional que ens permetrà tenir un estat modern, democràtic, capaç de mantenir l’estat del benestar. Un nou estat d’Europa on hi ha de ser tothom, perquè tothom hi guanya. La gran majoria de catalans que ens vam manifestar l’Onze de Setembre ja hi som i seguirem sent-hi.