“L’FMI preveu que Alemanya i França tornaran a incomplir el pacte d’estabilitat”. Així ho sentencia un titular de diari… de l’agost de 2003. En aquells moments, els dos gegants europeus havien superat tres anys seguits el percentatge de dèficit que marcava el pacte d’estabilitat de l’euro. Tant francesos com alemanys havien estat incapaços de complir amb el topall del 3 per cent que ells mateixos, amb els altres membres de l’eurozona, s’havien imposat.

Berlín i Paris s’arriscaven a multes milionàries pel seu incompliment. El comissari d’Economia s'enfilava per les parets i amenaçava amb les sancions (aquest comissari es deia Pedro Solbes). França, per exemple, s’arriscava a haver de pagar 4.000 milions d’euros de multa. La UE els exigia més rigor, i els acusava de rebaixar impostos mentre uagmentaven les despeses, especialment en defensa i seguretat. Les dues economies s’estancaven, o gairebé: Alemanya preveia un creixement 0 al 2003 i França un trist 0,5 %. Això comportava, en conseqüència, una reducció de la previsió de creixement global de la zona euro.

Els dos governs, amb Jacques Chirac i Gerhard Schroeder al davant, van pressionar per flexibilitzar el pacte d’estabilitat. Asseguraven que calia prioritzar el creixement i la creació d’ocupació abans que l’estricte rigor pressupostari. Al novembre de 2003, van aconseguir la complicitat de la majoria dels ministres d’economia de la UE perquè es congelés l’aplicació de les sancions. Solbes estava indignat: “Un no pot saltar-se els procediments quan no li van bé”. La decisió tensava al màxim les relacions entre Brussel·les i els diferents governs, fins al punt que la Comissió Europea va denunciar la congelació de les sancions davant del Tribunal de la UE.

Finalment, al març del 2005, una nova reunió de l’Ecofin va segellar la reforma del pacte d’estabilitat que demanaven alemanys i francesos. Amb una Comissió Europea més favorable a cedir, els 25 van acordar relaxar els criteris per calcular el dèficit. Alemanya, per exemple, va aconseguir que les despeses de la reunificació no computessin. El Banc Central Europeu va mostrar la seva preocupació, però la reforma va tirar endavant. Alemanya i França van ser perdonades. Ja veus tu com són les coses.