De petita, ma mare em va explicar un milió de vegades el conte de la Pili, una nena que cada dia en sortir de l'escola juga una estona en una placeta. Una tarda se li acosta una senyora i li ofereix un caramel o una presa de xocolata o qualsevol altra llaminadura. La mare introduïa petites variacions al relat inventat, però la trama sempre avançava de la mateixa manera: la senyora diu a la Pili que si l'acompanya a casa seva li donarà aquelles llaminadures multiplicades per infinit, la nena se'n va amb la desconeguda i, un cop dins la casa, la senyora emmordassa la Pili i la lliga de mans i peus a una cadira.

Un psicopedadog potser en discutiria la forma, però l'estratègia va fer efecte. Un dia que la meva mare fregava l'escala de pisos on vivíem i jo m'entretenia asseguda al portal, se'm va acostar un senyor i em va oferir un caramel. Pobre home: els crits que vaig fer encara es deuen sentir ara.

Una versió actualitzada del conte que s'empescava ma mare per atemorir-me (amb èxit) hauria d'incloure algun episodi sobre Internet. Hauríem d'explicar als nens que els estranys a Internet no són diferents dels estranys del carrer. Els hauríem d'insistir que mai han de facilitar informació privada, com adreces, números de targetes de crèdit o contrasenyes d'ordinador. I els hauríem d'alertar dels perills de trobar-se amb algú que han conegut a través de la xarxa.

Tampoc cal que els adolescents facin un crit que ressusciti els morts quan un desconegut els demani amistat al Facebook: n'hi ha prou que s'ho pensin tres i quatre vegades abans d'acceptar-lo com a amic o d'interactuar-hi. Internet forma part de nosaltres i no és qüestió de girar-s'hi d'esquena. Fa dos dies vaig quedar amb una dona que he conegut gràcies a les xarxes socials, i la desvirtualització va anar de conya. Però jo tinc una edat i la meva adolescència qui sap on para: tenia prou indicis i referències per saber que quedava amb una persona de confiança.

Discutim als tribunals si els internautes tenen dret a l'oblit, però la primera premissa és que no es pot oblidar allò que no s'ha sabut mai. Hem de sospesar i decidir quina informació aboquem al món virtual i quina reservem per a la intimitat de fora de les pantalles. Jo de tu no em perdria el vídeo d'aquesta campanya sobre la seguretat a Internet, i el faria veure als menors d'edat.

La teva vida sencera és on line, i pot ser utilitzada en contra teva. No cal ni que vingui un desconegut amb un caramel com a esquer: som nosaltres mateixos els qui ens plantem a casa de gent estranya i ens deixem emmordassar amb alegria. La història de la Pili acabava bé i els pares salvaven la nena segrestada. Però la realitat sovint és tan lluny dels somriures clònics del Facebook com dels contes infantils amb final feliç.