
ARA A PORTADA

- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
La sentència del tribunal de Luxemburg ha generat molta histèria en un ampli sector de la dreta espanyola recalcitrant. En poques hores, l'etiqueta #spexit ha fet furor a les xarxes socials i han començat a proliferar els missatges contraris a la Unió Europea. El president del PP català, Alejandro Fernández, ha esmentat el terme Spexit com a temptació que calia evitar malgrat "el lògic cabreig".
El TJUE és una de les institucions més respectades de la UE. També és una de les que, fins ara, ha restat immune a l'onada de regressió de drets i llibertats que s'ha produït arreu, també en molts països de la Unió. El discurs que emeten en aquestes hores molts portaveus de l'establishment polític i mediàtic bandeja de manera matussera que els magistrats de Luxemburg no són una instància aliena. Els mateixos que van sacralitzar el Tribunal Suprem haurien de manifestar un respecte explícit a la justícia europea, si és que la defensa de l'estat de dret és realment la seva prioritat.
La temptació antieuropeista està damunt la taula. Segurament, tindrà algun recorregut. Hi ha a Espanya tot una tradició d'aïllament i menyspreu a Europa i els valors que representa que va tenir durant el franquisme la seva expressió més descarnada. "Espanya torna a ser una cosa seriosa al món", va dir Franco en el seu darrer discurs, precisament un 1-O, però del 1975, quan els països de la UE van cridar a consulta els seus ambaixadors després dels últims afusellaments de la dictadura. L'estat espanyol haurà de triar entre una via europea, sense unilateralitats però també sense repressió, o un tancament reaccionari d'efectes funestos. Això sí que seria mostrar el pitjor rostre del nacionalisme.
Nascut a Barcelona el 1964, forma part de Nació des del 2015. Llicenciat en Filosofia i Lletres (Història Contemporània) per la UAB. Va estar molts anys al setmanari El Triangle, on va escriure bastant sobre temes d'Església. Abans, havia treballat a l'Arxiu Central del Departament de Governació. Ha escrit una biografia d'Antonio Maura (Ediciones B), una de breu de Josep Tarradellas (Fundació Irla), una història del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona i un recull d'entrevistes fetes a Nació (Catalunya, cap on vas?). El darrer llibre ha estat Els que manen, amb Miquel Macià, sobre 50 nissagues catalanes amb poder.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.