La Guàrdia Civil va presentar-se divendres tarda a la redacció de NacióDigital. Primer van rebre la mateixa visita els col·legues de El Punt Avui, Vilaweb, Racó Català i El Nacional. Era un tràmit anunciat ja la setmana passada i confirmat dijous amb la publicació de la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La notificació que hem rebut requereix: "(...) que s'abstingui d'incloure en el seu mitjà, propaganda o publicitat relativa al referèndum de l'1 d'octubre, en qualsevol manera. Advertint-lo que en cas de no fer-ho podran incórrer en responsabilitats penals". La Guàrdia Civil també va demanar la documentació als periodistes presents a la redacció en aquell moment, sense rebre explicació clara del motiu. Intimidació, ho deixarem aquí.

L'avís del TSJC és directament una amenaça que no concreta les repercussions derivades del seu incompliment. Com pensa impedir el govern espanyol que la ciutadania no tingui accés al contingut de l'esmentada campanya? Si callen a un mitjà, a deu o a quinze, milers de persones es convertiran en altaveus voluntaris que reproduiran el que volen silenciar. En l'era d'Internet la gent té el poder, control i difusió de la informació en les seves mans. Aquesta setmana ho han intentat amb el web Referèndum.cat. Fins i tot, han enviat ordenaments judicials a Telefònica (i altres companyies) perquè bloquegin l'accés als seus clients. Però centenars d'internautes anònims han clonat el codi de la pàgina i ja és materialment impossible que la informació desaparegui de la Xarxa.

Hem entrat en una espiral de repressió que va començar la setmana passada- amb l'escorcoll de la primera impremta i el setmanari El Vallenc- que ha anat in crescendo d'una manera desenfrenada. El més kafkià és la velocitat a la qual s'estan produint les envestides contra els drets democràtics fonamentals de la ciutadania. 

Tots ho tenim present però quan la repressió s'enumera, la sensació és colpidora: en els darrers dies, 712 alcaldes han començat a ser investigats per la Fiscalia i citats a declarar, han amenaçat a milers de voluntaris i representants de les meses electorals, s'han prohibit actes i debats de campanya, s'han intervingut les finances de Catalunya, s'ha advertit sobre la possibilitat de quedar-nos sense llum en els col·legis electorals l'1-O, s'estan intervenint enviaments postals relacionats amb el referèndum des de Correos, etc. Aquest dissabte, policies locals han arrabassat per la força el mòbil d'un periodista de NacióDigital mentre informava d'un acte sobre l'1-O. I encara falten 15 dies fins a l'1 d'octubre. S'està intimidant i assetjant directament als mitjans que som els que hem d'assegurar - des de la responsabilitat i la professionalitat- el dret a la informació dels ciutadans. No podem ser silenciats. 

Cal recordar que: celebrar un referèndum no és un delicte a l'estat espanyol des que va quedar anul·lat en el 2011 per una sentència. Que l'article 25 de la Constitució espanyola estableix que ningú pot ser condemnat, ni sancionat, per un acte que no sigui delicte. També ho concreta l'article 49 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea. I l'article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans considera que "tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió". Per acabar, segons una sentència del Tribunal Suprem del 2010, la publicitat del referèndum als mitjans estaria dins del marc de la "llibertat d'expressió".

La campanya de la por engegada pel govern espanyol- tot just aprovades al Parlament les lleis del referèndum i de transitorietat el passat 6 de setembre– només intensificarà altres formes de protesta ciutadana, totes elles pacífiques. Aquesta persecució no té cap sentit. I només aconseguirà que la mirada internacional estigui cada cop més pendent de l'estat d'excepció que el govern de Rajoy preten implantar a Catalunya.