Segons Esperanza Aguirre “Espanya té una existència de 3.000 anys”. Òndia, tu, i nosaltres sense saber-ho! És clar, com que estem tan obnubilats a mirar-nos el melic i només pensem en la pela no tenim temps per a res més. Sort que la insigne donya Espe ens ha tret de les tenebres de la ignorància, de la mateixa manera que els il·lustres “conqueridors espanyols” van portar la llum als pobres indis i els van inculcar la fe vertadera –tot emportant-se, de passada, unes quantes tones d'or-.

És una data rodona, tal com ha de ser, per a això ha de servir la història, per a commemorar gestes sublims i glorificar fets d'importància universal. I què més important que l'aparició d'Espanya tot just fa 3.000 anys? No tres-cents, no, que total són quatre dies, sinó tres mil·lennis! El temps just que fa que els nostres avantpassats porten “ofrendando nuevas glorias a España”, malgrat la maldat de fenicis i britànics que sempre que han pogut ens han arrabassat porcions territorials –des de Gades a Gibraltar-. Tan sols cal pensar en herois com Viriat, tot i que era lusità i, convencionalment, se sol suposar que els tals lusitans eren portuguesos; una fotesa si tenim en compte l'eternitat d'Espanya i que Portugal no deixa de ser un gra inflamat al flanc esquerre.

I si, a més,  el món existeix des de fa 6037 anys –segons una font de tanta solvència com els testimonis de Jehovà-, podem deduir perfectament que Espanya porta existint des de fa mitja eternitat, cosa en la qual no hi havíem reparat fins ara, tot i que José Antonio ja ens havia avisat quan deia “España estaba en la mente de Dios desde toda la eternidad”. Mai no li agrairem prou a la senyora Esperanza la seva erudició tan objectiva i desinteressada, que contribueix tant a la nostra instrucció. I és que és de lloar aquest generositat i aquestes ganes de dir les coses clares, lluny de les elucubracions i manipulacions de quatre intel·lectuals ressentits i frustrats –com la Sara Mago- , que l'únic que volen és intoxicar la bona gent. Sort que encara hi ha persones com donya Espe!

Des d'aquí suggereixo que un altre pensador patriota i desinteressat com és el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, li proporcioni un lloc d'acord amb la seva vàlua intel·lectual. Un lloc no directament polític, atenent la seva pròpia voluntat. Proposo que faci tot el possible per aconseguir-li un seient a la Reial Acadèmia de la Història. Al capdavall no li costaria gaire, només cal recordar com el propi Wert quan era ministre de Cultura va subvencionar l'esmentada acadèmia perquè pogués editar el seu Diccionario Biográfico Español, on es parla de manera objectiva del general Franco i de les coses positives que va fer el seu règim; tal com ha de ser, sense ressentiments ni adoctrinaments. Segurament des de tan alta i apolítica institució podria continuar donya Espe fent la seva tan magnífica tasca, i fins i tot organitzar congressos o intercanvis amb institucions semblants d'arreu del món i amb el mateix afany “instructiu”, com l'Acadèmia de la Història de Corea del Nord o la de Sèrbia...