El debat dels radars té tants fronts com càmeres s'instal·len per caçar-nos. Jo no sóc un usuari diari de la C-17. Només hi passo un parell de cops a la setmana, normalment els diumenges i els divendres. I, quina casualitat, des de fa uns dos mesos no paro de comptar-hi radars mòbils.

No estic en contra d'aquesta mesura per posar una mica d'ordre, però també em genera dubtes. Tinc la sensació que sovint acaba sent un risc, perquè de cop el cotxe que tens al davant frena en sec i més quan ja sap a on està aquell radar. Això no és perillós? I així els 70 quilòmetres que separen Vic i Barcelona mentre es van multiplicant les caixes taronges lluminoses dels radars mòbils.

Si a canvi de tot això tinguéssim una carretera de primera, ho podríem mig acceptar. Però hi ha coses a millorar: els sots a la zona de Centelles en sentit Vic, els despreniments de roques que, lamentablement, han deixat balanços ben tristos... D'acord que, segons l'informe EuroRAP, la C-17 no està entre les vies més perilloses de Catalunya, perquè hi ha trams que encara són pitjors, però igualment cal cuidar-la pel volum de cotxes que rep cada dia.

Ara llegeixo que es millorarà l'asfalt entre Centelles i la Garriga per evitar accidents els dies que plou, o bé que s'instal·larà un radar per trams a la zona de Parets. Benvingudes siguin aquestes mesures.

Per tot plegat us proposo un pacte. Uns que es comprometin a millorar l'estat de la carretera. Mentrestant, els altres... per què no respectem els límits de velocitat? I us ho diu un que, desgraciadament, també ha quedat retratat per aquestes maleïdes càmeres. Ho intentem? No ho fem pels altres, fem-ho per nosaltres. Tots hi guanyaríem, en seguretat i també la nostra butxaca.