Per fi ha començat l'Eurocopa i, de nou, molts catalans estem ansiosos i il·lusionats amb aquesta fantàstica competició. Han estat mesos d'una espera inacabable. Els dies es feien llargs, les setmanes eternes i els mesos infinits. No vèiem la llum al final del túnel. Fins i tot, alguns malpensats i desconfiats de l'economia ja havien incorporat el color negre a la bandera.

Però el malson ha acabat. Amb el nivell futbolístic que posseeix la nostra estimada pàtria, la victòria sembla inqüestionable. Per tant, demanem amb urgència iniciar els preparatius per celebrar aquest gran esdeveniment (només superat per Eurovisió i les cimeres dels líders europeus). Per començar hem de declarar festiu tot el mes de juny. Què coi, ens ho mereixem!

Tot ha d'estar llest per ensenyar la nostra millor versió. A partir d'avui mateix comencem engalanar els carrers, assagem la coreografia i entonem els càntics més patriòtics. Preparem una manada d'elefants drogats enmig de la Sierra i comencem a treure la pols a nous dèficits ocults que han d'aparèixer poc després de la victòria. Construïm també un AVE per tota Espanya per fer una rua amb la copa i col·loquem un seient VIP per la cabra de la legió, que en serà la gran protagonista.

I quin paper hi jugarà Catalunya? Doncs tindrà la clau perquè Espanya arribi a la glòria europea: aquesta vegada els catalans haurem de solidaritzar-nos amb una nova taxa anomenada JSVP “jo sí que vull pagar”, que servirà per finançar la gran festa. Aquesta és l'Eurocopa catalana. És el moment d'agafar la gorra, la bufanda, la trompeta i el tambor. Si tots animem (i paguem), guanyarem!