El moment polític convida Salvador Illa a ajustar-se el nus de la corbata i col·locar-se bé l'americana. La davallada electoral de l'independentisme a les eleccions municipals -especialment sagnant per a ERC-, la batalla sense fi entre Junts i els republicans que trava qualsevol miratge d'unitat, els pactes a escala local i supramunicipal amb els socialistes com a aliats necessaris de les forces sobiranistes per retenir poder i la més que previsible victòria del PSC a Catalunya en els comicis espanyols del 23 de juliol són vent a favor per a Illa. El cap de l'oposició només pot lamentar-se per un fet i témer un escenari: l'alcaldia de Barcelona se li continua resistint i un adeu precipitat de Pedro Sánchez de la Moncloa implicaria perdre una vela sòlida en el rumb pensat cap a Palau. De fet, el temps és l'únic aliat, ara mateix, de Pere Aragonès.

Perquè la realitat és aspra per al president de la Generalitat. La solitud parlamentària del seu Govern persisteix i la digestió de les municipals fa témer al partit el mal auguri d'un cicle electoral decreixent. És en aquest context que s'han de situar les crides presidencials a refer confiances amb el conjunt de sobiranisme i, especialment, amb Junts. Un moviment incert i, com s'ha comprovat, ple de sotracs. Perquè ni les bones intencions de la cimera a Ginebra, ni les afirmacions de sumar als ajuntaments -fetes tant per ERC com per Junts- han dissipat els recels. Les relacions continuen enverinades.

Quan costa destriar la veritat dels fets, perquè els relats de les últimes hores sobre la cuina dels pactes són antagònics, és que la toxicitat ho amara tot. Uns retreuen els acords dels republicans amb el PSC a les diputacions de Lleida i Tarragona, i els altres lamenten el que pot tornar a fer Junts a la de Barcelona mentre hi ha ganivetades a alcaldies d'arreu, de Reus a Roses. Ni les enteses segellades -com la de la nova presidència del Parlament- ni les que poden venir -el govern de l'Ajuntament de Barcelona o la via ampla al consistori de Girona- suavitzen l'enemistat permanent. Que no hi ha treva ho demostra que aquest dimecres al Parlament Junts ha definit Aragonès com un president "tutelat". Mala peça al teler si la cosa passava per entendre's i practicar la solidaritat.  

El paisatge que deixa l'actitud del "i tu més" no ajudarà, de ben segur, a mitigar l'abstenció independentista, ara que el desencant sobiranista ha començat a prendre forma a les urnes. El primer que patirà serà el president de la Generalitat, que després del 23 de juliol es pot trobar una legislatura més fosca, sense marge per al diàleg al Congrés -si hi ha canvi a la Moncloa- ni palanques de suport al Parlament. El trànsit fins al febrer del 2025 pot ser costerut i, en el pitjor dels casos per a ERC, més curt. A Junts, però, tampoc sobrarà múscul. Això en el que cas que el següent capítol del "i tu més" no sigui que a la Generalitat hi regnin altres aliances. Illa ja està preparat. Contempla la pugna de l'independentisme i espera. Queda pendent saber si després de l'estiu el vent encara li bufarà a favor.