Llest sempre m’ho has semblat, Miquel Iceta, però em temo que ara t’has passat de la ratlla. Has amenaçat el president de la Generalitat que si votava a la consulta del 10 d’abril, retiràveu tot el suport polític al govern. Tu sabràs amb quines intencions ho fas, i si realment el suport esmentat és més o menys suculent, però diria que la jugada implica un error ètic de primera magnitud. Un error de baixa intensitat democràtica, m’atreviria a dir.

Per començar, confons la consciència personal, o la conducta d’un elector a les urnes, amb els acords entre partits. I jo juraria que d’això se’n diu coacció política. Provar d’impedir que la gent voti (en el sentit que sigui, en això no hi entres pas) tot avisant que es trencarà un acord anterior, és gairebé insultant. Diria que en trenta anys d’eleccions lliures, no havia vist mai una amenaça d’aquest calat. Imagina que algú t’amenaça que, si votes al referèndum de l’Estatut, el de la NATO, el de la reforma de la Diagonal o el de l’escala de veïns, trencaran l’acord que va servir per constituir la mesa del parlament.

Repasso les hemeroteques, i veig que ni tan sols la CNT-FAI en els seus millors moments apolítics, es va atrevir a amenaçar la gent que volia votar. Tal icterícia a les urnes només la recordo en alguns grups de signe feixista, com el que es va presentar a Arenys de Munt el 13 de setembre del 2009. Del que fas se’n diu xantatge polític, i a sobre pretens forçar una abstenció d’un president, el nostre president, quan sempre t’has erigit en defensor de la participació i del vot. Per què en aquest referèndum et veus amb cor d’exigir una abstenció? Per què al president, precisament? Tal vegada perquè en aquesta ocasió no es tracta d’una consulta organitzada per la teva gent?

Coaccionar algú perquè no voti és d’una gravetat colossal, és un fet insòlit en aquest país, m’atreviria a dir inèdit en seu parlamentària. Com a tota explicació, dius que un líder elegit amb un programa moderat no pot votar en un referèndum sobre la independència (on, t’ho recordo per si finalment t’animes, es pot votar que “no” i es pot votar en blanc, així com es pot votar que “sí”). Doncs saps què et dic, inefable martell de votants? Que tinc la impressió que el Molt Honorable acaba d’esbandir els últims dubtes que tenia, gràcies a les teves pressions. No saps el favor que acabes de fer al país, inefable Iceta, no saps l’enormitat del teu favor.

I per acabar explica’m, diputat Iceta, i per pura curiositat, amb quin argument vau fer president Montilla i vau governar el país en aliança amb una formació d’independentistes. No estic parlant d’una actitud personal, de dipositar una papereta en una urna a consciència i punt, estic parlant d’un autèntic pacte de govern. Explica-m’ho si no et fa res, atès que se m’escapa del tot. Explica’m perquè el separatisme només fa gràcia quan hi festegeu vosaltres, i ja que hi som, explica’m si et plau perquè les consultes només són bones quan les feu vosaltres.