Pedro Sánchez anunciarà diumenge el seu govern. El comunicarà al rei Felip VI i després el presentarà (tal vegada ho fa en roda de premsa i, per fi, podran preguntar alguna cosa els periodistes!) al Palau de la Moncloa. Serà el primer govern de coalició des de la recuperació de la democràcia espanyola el 1977 i el líder del PSOE ha volgut minimitzar l'efecte de l'entrada de Podem a l'executiu creant nous ministeris –es passa de 17 a 21 o 22– i les vicepresidències augmenten d'una a quatre. Al nou govern hi ha de tot, com era de preveure. Des de perfils més tecnòcrates a altres més polítics i encara ens falta per saber una peça singularment important, que és qui ocuparà el Ministeri de Justícia.

Aquesta darrera cartera és clau perquè un dels compromisos de Pedro Sánchez amb ERC és "desjudicalitzar" el procés català. I de feina a fer, n'hi ha molta. Qui l'ocupi estarà sota la lupa de la dreta mediàtica i serà mal rebut pel búnquer judicial, tant el conservador (que és majoritari) com el pretesament progressista. Per això no serà un català o catalana. En qualsevol cas, tinguem clar que el marge d'actuació és, gràcies a una separació de poders que funciona especialment bé quan es tracta de no fer concessions a segons qui, més aviat escàs. El TC no desapareixerà de les nostres vides tot i que es poden amorosir coses.

Des que Mariano Rajoy, amb el vistiplau de Sánchez i Albert Rivera, va tancar la porta a la política i va posar en mans dels jutges la resolució del procés, la situació s'ha complicat notablement perquè ells no li volen tornar la pilota. Aquest matí de divendres ha estat especialment intens, i demostra fins a quin punt Sánchez ha d'actuar ja per frenar l'escalada si no vol que tot plegat acabi en un fiasco polític dels que fan època: el Suprem ha avalat a la JEC per inhabilitar Torra, el sumari dels CDR "terroristes" segueix desfent-se com un terròs de sucre, Llarena ha intentat deixar sense immunitat Puigdemont i Comín, alts càrrecs d'ERC –entre ells el negociador Josep Maria Jové– seran investigats pel Tribunal de Comptes per l'1-O, i l'habeas corpus de Junqueras ha estat desestimat sense contemplacions.

Enmig del brogit de les notícies amb toga i del degoteig de nom de ministres ha sortit el premi al PSC: Salvador Illa serà ministre. Assumeix la cartera de Sanitat. És un departament dels considerats menors, perquè les competències són en mans de les comunitats autònomes, i ara perdrà les de consum, que seran cosa d'Alberto Garzón, líder d'IU. Gràcies a això, per cert, la dreta extrema podrà sucar pa amb el comunista del govern. El departament que ocuparà el número dos del PSC és, com deia, dels considerats menors però ell serà, més enllà de la gestió sectorial, un dels ministres amb més perfil i missió política del nou govern.

Illa té una llarga trajectòria i una acreditada mà esquerra per sortir airós de negociacions difícils. El seu paper va ser clau per tancar l'acord entre ERC i el PSOE, amb més paraules que continguts. I també va ser rellevant per fer possible, en el que a priori semblava improbable, que el PSC recuperés la presidència de la Diputació de Barcelona gràcies a un acord amb Junts per Catalunya. Aquell pacte el va ordir amb David Bonvehí, el va beneir Carles Puigdemont i no el va poder desfer Quim Torra, que hauria preferit entendre's amb ERC.

El repte polític que Illa (i per extensió Miquel Iceta) té per davant és immens. I no té a veure amb les competències de sanitat, que són de les menys conflictives. La seva missió és fer bones les paraules del pacte amb ERC, fent entendre a Sánchez que si vol fer camí de la mà de les esquerres –l'estatal i les nacionals– i millorar la relació amb JxCat els canvis han de ser de fons i la seva actitud enèrgica. L'encara secretari d'organització del PSC és un home prudent, sense idees rígides i cordial amb els seus interlocutors. Sap que no moure's ara (i no fer-ho notar de pressa) seria imprudent. Farà bé si s'asseu al costat de qui tingui la cartera de Justícia per explicar-li-ho i explota a fons la seva confiança amb Sánchez.