Els detractors de Trump han dipositat en la Justícia totes les seves esperances per frenar la seva agenda i, de moment, s’ha demostrat que la separació de poders i la independència judicial segueixen funcionant als Estats Units, com ho demostra el fet que el jutge Robart- que és qui desafia les ordres del President- fos nomenat pel president republicà George Bush.

Com aquí, vaja! Que ja hem vist amb el que ha de passar aquest dilluns al Tribunal Superior de Justicia de Catalunya que, de separació de poders, res de res. Hi ha una justícia- i aquesta va ràpida- per jutjar qui no pensa com els que s’han erigit en garants de la legalitat i legitimitat d’un sistema democràtic que al meu entendre l’únic que fan és precisament menystenir la democràcia. Si no no et planteges jutjar i inhabilitar representants polítics que han posat les urnes.

Ja sé que no podem comparar i que la legitimitat que ha donat les urnes a Trump no és la mateixa que dóna a una majoria independentista parlamentària folgada a convocar i celebrar un referèndum, com el que aquest dilluns es jutja o com el que s’ha de convocar. Però no oblidem que tant els uns com els altres compleixen amb el que es van comprometre a fer per molt que uns no ho trobin ajustat a la llei però ho és.

Serà impopular i divideix la societat, tant l’americana com la catalana, com veiem amb un cas i en l’altre, però és qüestió de relacionar aquests tres conceptes: legalitat, legitimitat i legitimació. En els sistemes democràtics, és l’adhesió majoritària dels ciutadans, la legitimació, la que atorga validesa a les normes imperants, la legalitat, i al compliment dels criteris de justícia i eficiència esperats del poder institucional –executiu, legislatiu, judicial i constitucional– la legitimitat.

Sense aquesta adhesió moral dels ciutadans, el sistema legal i institucional s’enfonsa. Per això, en les democràcies avançades el poder polític no s’exerceix exclusivament per la pura força, sinó que ha d’incorporar elements morals de convicció per justificar l’obediència a les lleis. No promoure accions que prescindeixin o fins i tot violentin, aquesta moral. És a dir, en democràcia el poder de les institucions està obligat constantment a guanyar-se la legitimitat amb fets i compromisos.

I entenc que això significa que ha predicar amb l’exemple. I ha de reconèixer errors quan se n’han comès, ha de mostrar una mica de decència no només semblar-ho; de noblesa; de moral, i sobretot apartar els que corrompen aquest sistema no pas eixuplogant-los sota un paraigües judicial que sovint ells mateixos aguanten, ni aplaudir-los, no! I aprendre a demanar perdó a aquelles persones que han trepitjat i deshonrat en públic.

Per tant, una legalitat originàriament legítima, si no té cura de la continuïtat de l’adhesió ciutadana, pot perdre la seva legitimació. Però això ho determinen les urnes que, com sempre s’ha fet des de la seva recuperació, ho fiem a la democràcia, a la participació del ciutadà que és qui té l’última paraula. Trobo que negar la paraula al ciutadà perquè s’expressi és anar contra l’essència del nostre sistema, per tant contra natura. I per això crec que és antinatural, antidemocràtic, immoral i il·legal.