Sota el programa electoral de Sumar, Yolanda Díaz proposa reformar de manera integral el sistema fiscal de l’estat espanyol. A principis de mes va declarar que “avui una perruqueria tributa el 17,5% i una gran corporació, un 3,8%”. Però d’on surten aquestes dades i com les hem d’entendre?
El programa de Sumar no és l’únic que preveu una reforma fiscal de cara a aquestes eleccions, però, és l'única que es compromet a què totes les empreses paguin un mínim d’impost de societats (IS) del 15%. La proposta no ve de nou: és una reivindicació que ja s’ha anat fent els últims anys, alineada amb l’objectiu de reforma fiscal internacional de l'OECD d’establir una tributació mínima d’aquest 15% a totes les empreses transnacionals, a escala global. Seguint aquest acord signat per més de 140 estats en el marc de l'OECD, la Unió Europea va aprovar l’any passat la Directiva 2022/2523 sobre garantia de nivell mínim global de tributació del 15% d’empreses multinacionals i grups nacionals de gran magnitud, que els estats tenen dos anys per transposar.
Les empreses transnacionals espanyoles paguen aquest 15%? La resposta depèn de les dades que es facin servir i, per tant, varien segons a qui preguntis. L’IS es grava ara mateix sobre la base imposable, però en els seus comptes anuals consolidats de l’impost de 2020, l’Agència Tributària (AT) també exposa quant es paga respecte del resultat comptable, que a la pràctica és el benefici real (és la divisió final entre els impostos pagats i el benefici empresarial). Sota les dades de l’AT, les empreses que facturen més de 1.000 milions d’euros anuals, les més grans, tributen un 19,34% del primer però només un 5,14% del segon.
Al programa electoral de Sumar s’agafa el compromís de reformar l’IS de manera que cap empresa tributi per sota d’aquest llindar “amb independència de les deduccions, exempcions, reduccions i beneficis als quals tingui dret”. Aquesta puntualització és important, perquè la diferència entre resultat comptable i la base imposable és que en el segon, es fa el càlcul un cop s’han descomptat els beneficis fiscals sobre el resultat de les companyies. Els beneficis fiscals, que en teoria estan pensats per incentivar conductes en les empreses a canvi de disminuir el que paguen, suposen una pèrdua en la recaptació, i les empreses grans se’n beneficien molt més que les més petites.
La diferència entre la base imposable i el resultat comptable de les més grans és de 14,2%, mentre que de la diferència mitjana, és de l'11,67%. Això es dona perquè les empreses grans tenen l’estructura i recursos per buscar i aplicar-se més beneficis fiscals que la resta. Per tant, si preguntes a la CEOE o a les grans empreses, et diran que ja paguen més del 15%; així i tot, si es calcula l’impost efectivament pagat sobre el benefici, les empreses grans estan lluny d’aquest objectiu.
En tot cas, sembla prou intuïtiu que les empreses multinacionals i més grans facin efectiu un impost sobre el benefici del mínim del 15%, i no només pels compromisos establerts a escala internacional. La proposta es justifica també per la diferència que hi ha de tributació per beneficis entre empreses en funció de la seva mida i facturació, i perquè a la pràctica es faria que es pugés el llindar de les empreses que més grans.
Avui en dia com més gran és l’empresa, el percentatge que es paga de l’impost de societats és menor. Per tant, a la pràctica, és un tribut regressiu. Si les empreses més grans paguen un 5,14% sobre el resultat comptable, les que facturen entre 500 i 1000 milions tributen 7,7%, i les que ingressen entre 100 i 500 milions, l'11,52%.
Al final de l’extrem, tenim empreses més petites (que facturen entre 3 milions i 100.000 euros anuals) que paguen entre el 12 i el 20%. La mitjana de totes les empreses espanyoles està en el 10,12% d’impost sobre el resultat. Aquesta és l’escala segons la facturació, però la tònica es repeteix si es mira pel nombre de treballadors i treballadores a l’empresa; les que tenen més de 5.000 persones assalariades, paguen un 3,59% d’impost sobre el benefici, mentre que les microempreses, un 14,62%.
El que proposa Díaz és establir que totes les empreses paguin un mínim efectiu del 15%, independentment dels beneficis i descomptes. Sembla raonable establir un llindar comú, independentment de quina xifra s’ha de prendre de càlcul, que contribueixi al fet que les empreses grans no paguin menys que les de menor mida. Un cop establert aquest llindar, caldrà avançar en com fer que les empreses més petites paguin menys i, per tant, que s’apliqui per exemple una progressivitat a l’IS com ja es fa per l’impost de la renda.
Agraïments a Alessandra Palomar i a la resta de dones de l’Espai Zero Vuit.
El programa de Sumar no és l’únic que preveu una reforma fiscal de cara a aquestes eleccions, però, és l'única que es compromet a què totes les empreses paguin un mínim d’impost de societats (IS) del 15%. La proposta no ve de nou: és una reivindicació que ja s’ha anat fent els últims anys, alineada amb l’objectiu de reforma fiscal internacional de l'OECD d’establir una tributació mínima d’aquest 15% a totes les empreses transnacionals, a escala global. Seguint aquest acord signat per més de 140 estats en el marc de l'OECD, la Unió Europea va aprovar l’any passat la Directiva 2022/2523 sobre garantia de nivell mínim global de tributació del 15% d’empreses multinacionals i grups nacionals de gran magnitud, que els estats tenen dos anys per transposar.
Les empreses transnacionals espanyoles paguen aquest 15%? La resposta depèn de les dades que es facin servir i, per tant, varien segons a qui preguntis. L’IS es grava ara mateix sobre la base imposable, però en els seus comptes anuals consolidats de l’impost de 2020, l’Agència Tributària (AT) també exposa quant es paga respecte del resultat comptable, que a la pràctica és el benefici real (és la divisió final entre els impostos pagats i el benefici empresarial). Sota les dades de l’AT, les empreses que facturen més de 1.000 milions d’euros anuals, les més grans, tributen un 19,34% del primer però només un 5,14% del segon.
Al programa electoral de Sumar s’agafa el compromís de reformar l’IS de manera que cap empresa tributi per sota d’aquest llindar “amb independència de les deduccions, exempcions, reduccions i beneficis als quals tingui dret”. Aquesta puntualització és important, perquè la diferència entre resultat comptable i la base imposable és que en el segon, es fa el càlcul un cop s’han descomptat els beneficis fiscals sobre el resultat de les companyies. Els beneficis fiscals, que en teoria estan pensats per incentivar conductes en les empreses a canvi de disminuir el que paguen, suposen una pèrdua en la recaptació, i les empreses grans se’n beneficien molt més que les més petites.
La diferència entre la base imposable i el resultat comptable de les més grans és de 14,2%, mentre que de la diferència mitjana, és de l'11,67%. Això es dona perquè les empreses grans tenen l’estructura i recursos per buscar i aplicar-se més beneficis fiscals que la resta. Per tant, si preguntes a la CEOE o a les grans empreses, et diran que ja paguen més del 15%; així i tot, si es calcula l’impost efectivament pagat sobre el benefici, les empreses grans estan lluny d’aquest objectiu.
En tot cas, sembla prou intuïtiu que les empreses multinacionals i més grans facin efectiu un impost sobre el benefici del mínim del 15%, i no només pels compromisos establerts a escala internacional. La proposta es justifica també per la diferència que hi ha de tributació per beneficis entre empreses en funció de la seva mida i facturació, i perquè a la pràctica es faria que es pugés el llindar de les empreses que més grans.
Avui en dia com més gran és l’empresa, el percentatge que es paga de l’impost de societats és menor. Per tant, a la pràctica, és un tribut regressiu. Si les empreses més grans paguen un 5,14% sobre el resultat comptable, les que facturen entre 500 i 1000 milions tributen 7,7%, i les que ingressen entre 100 i 500 milions, l'11,52%.
Al final de l’extrem, tenim empreses més petites (que facturen entre 3 milions i 100.000 euros anuals) que paguen entre el 12 i el 20%. La mitjana de totes les empreses espanyoles està en el 10,12% d’impost sobre el resultat. Aquesta és l’escala segons la facturació, però la tònica es repeteix si es mira pel nombre de treballadors i treballadores a l’empresa; les que tenen més de 5.000 persones assalariades, paguen un 3,59% d’impost sobre el benefici, mentre que les microempreses, un 14,62%.
El que proposa Díaz és establir que totes les empreses paguin un mínim efectiu del 15%, independentment dels beneficis i descomptes. Sembla raonable establir un llindar comú, independentment de quina xifra s’ha de prendre de càlcul, que contribueixi al fet que les empreses grans no paguin menys que les de menor mida. Un cop establert aquest llindar, caldrà avançar en com fer que les empreses més petites paguin menys i, per tant, que s’apliqui per exemple una progressivitat a l’IS com ja es fa per l’impost de la renda.
Agraïments a Alessandra Palomar i a la resta de dones de l’Espai Zero Vuit.