Han de dimitir els polítics en el moment en el que se’ls imputa? En un extrem es situen els que diuen que qualsevol imputat hauria de dimitir de forma immediata. Fins i tot, i de forma sorprenent, o no?, el diari conservador per excel·lència del país publicava fa poc un dur editorial que demanava l’amputació dels imputats, tot i que al dia següent ho matisava molt en un altre editorial. A l’extrem oposat, hi ha qui diu que un imputat no és necessàriament culpable, i hi ha casos d’imputats que finalment són declarats innocents i que, per tant, el simple fet d’estar imputat no hauria de comportar-ne la dimissió. Des del meu punt de vista, la resposta a la pregunta és més complexa i no és ni única ni unívoca.

“La dona del Cèsar no només ha de ser innocent, sinó que no ha de donar lloc a cap equívoc que faci que no ho sembli”. Dit d’una altra manera, en els casos de corrupció o d’il·legalitats comeses per càrrecs públics no s’han de considerar només els aspectes exclusivament legals. També és molt important saber si les actuacions que s’han fet, i que es coneixen fefaentment, han afectat o no la credibilitat i la legitimitat moral i política, democràtica finalment, de l’afectat davant de la ciutadania. Si el tema fos només jurídic hi hauria pocs dubtes. Una persona pot ser investigada, se la pot imputar fins i tot amb càrrecs o amb presó provisional, se la pot acusar i/o processar, però encara no és culpable jurídicament de res. I no ho serà fins que no se la jutgi i en el cas que se la condemni. Però la qüestió principal és una altra: en quin moment d’aquest procés la persona afectada perd la credibilitat i la legitimitat moral i política, democràtica, davant de la ciutadania. Aleshores és quan ha de dimitir. I no és una qüestió subjectiva que cadascú ha de decidir. A l’època de la societat de la informació s’acaben coneixent els sumaris quan se’n aixeca el secret, o fins i tot abans, i en ells hi consten converses, gravacions telefòniques, emails, seguiments, vídeos, etc., que, en alguns casos, donen lloc a pocs equívocs sobre el que s’ha fet. En aquest context, és molt important la responsabilitat i credibilitat dels mitjans de comunicació.

Anem a casos concrets. Vaig estar vuit anys fent política en el món local. Conec un grapat d’alcaldes i regidors que han estat imputats per una denúncia posada, com a estratègia de defensa, per una persona a qui l’ajuntament havia acusat amb raó de cometre una il·legalitat urbanística. O per una denúncia posada per un membre de l’oposició, judicialitzant la vida política com a estratègia, per alguna actuació feta. Moltes d’aquestes denúncies, després d’haver declarat davant el jutge, s’arxiven sense més. Crec que en aquests casos no hi ha cap raó per la dimissió, i és una llàstima que s’allarguin massa degut al desbordament de la justícia. Facilitar la dimissió, en aquestes ocasions, judicialitzaria més i més la vida política i ningú voldria dedicar-s’hi.

Un cas diferent es dóna quan, després d’una investigació exhaustiva i de la declaració davant del jutge, es fa ingressar a la presó a l’imputat amb càrrecs i, pel que es coneix del sumari, el imputat perd la seva credibilitat i legitimitat moral i política. Crec que en aquesta situació el que s’escau és la dimissió. És el cas de l’antic alcalde de Santa Coloma de Gramenet. Una mica més complex és quan, després de la declaració, el imputat queda en llibertat però amb càrrecs. La qüestió essencial aquí és si a partir del sumari que es coneix fefaentment, s’hagi aixecat o no el seu secret, l'imputat pot mantenir o no la seva credibilitat i legitimitat moral i política. Si la perd crec que ha de dimitir. Per mi és el cas del fins fa poc alcalde de Sabadell que després de pressionar a una alcaldessa diu en una conversa que aquesta persona, que es resisteix a fer-li cas, “és tonta del cul”: amb això, entre altres coses, perd tota credibilitat i legitimitat.

Finalment, un cas encara més complex. Hauria de dimitir algú que encara no ha estat imputat, però que està en procés de poder ser-ho després de complir-se els tràmits requerits per la seva condició d’aforat. Estic parlant òbviament del secretari general i president del grup parlamentari del principal partit del país o de l'exalcalde de Lloret de Mar i ara diputat al Parlament. Crec que en el moment en que es van sabent coses del sumari, de forma fefaent, que els hi fan perdre la credibilitat i la legitimitat moral i política, democràtica, també haurien de dimitir fins i tot abans de ser imputats. Ha arribat ja el moment de que ho facin?