El 24 de novembre és la data assenyalada per a l’inici del judici contra l’expresident Jordi Pujol i la seva família. S’enfronten a acusacions d'associació il·lícita, falsificació de document mercantil, blanqueig de capitals, delicte contra la hisenda pública i frustració de l'execució. La Fiscalia sol·licita 9 anys de presó per a ell i penes que van dels 8 als 29 anys per als seus fills i Mercè Gironès, exparella de Jordi Pujol Ferrusola. L’expresident té 95 anys.
La defensa ha enviat a l’Audiència Nacional tres informes mèdics sobre l’estat de salut de Jordi Pujol perquè valori si l’expresident ha d’entomar un judici d’aquesta envergadura. El tema ha generat debat. El mateix president Salvador Illa s’ha preguntat si una persona de 95 anys ha d’anar a judici. Un procés, aquest, que desperta indubtable interès. El cas és mediàtic i molts volen veure la fotografia d’un Pujol responent en un tribunal.
Alguns han recordat el precedent d’Álvaro Lapuerta, l’extresorer del PP imputat pel cas Gürtel, que va estalviar-se el judici per “demència sobrevinguda”. La seva imatge, però, no va aconseguir recuperar-se. En el cas Pujol, l’expresident no ha volgut ni plantejar-s’ho. L’home que va governar Catalunya durant 23 anys conserva la lucidesa i està convençut de la seva innocència més enllà del cas de la deixa. Per això convindria que declarés.
La justícia espanyola ha de ser conscient que ha quedat en evidència durant els anys del procés quan ha actuat en els casos de Catalunya. Davant del cas Pujol, té ara una oportunitat per mostrar flexibilitat i capacitat d’articular una compareixença de l’expresident que permeti a aquest defensar la seva innocència i buscar l’absolució, alhora que alliberi Pujol d’un seguit de viatges i sessions esgotadores que poden ser contraproduents per al mateix recorregut del procés. Un Pujol que intervingués en el primer moment del judici, no fos víctima de contínues interrupcions i que fos present en la sessió final podria ser una fórmula equilibrada, assenyada i justa d’afrontar aquest moment.
Al llarg de la seva trajectòria, l’expresident ha demostrat seguretat i fermesa en situacions complexes. Les mancances d’autoestima que a vegades delata el país no figuren en els seus defectes. Si s’hi veu amb cor, el millor per tothom seria que pogués declarar, però en unes condicions facilitades per l’Audiència Nacional. En aquest punt, segur que a l’expresident l’únic judici que li fa por és el de la història.