El debat sobre el procés fa setmanes que se centra més en el “com” que en el “per què”. Els embats judicials de l'Estat i la voluntat de celebrar el “referèndum o referèndum” provoquen que, lògicament, bona part de les energies de partits, entitats i institucions se centrin en com fer possible la consulta vinculant. Això, tanmateix, no ha ser excusa per evitar continuar explicant els motius per la independència i, sobretot, dotar-la de contingut.

En aquest context és d'aplaudir que la llei de transitorietat inclogui canvis normatius automàtics i que derogui algunes de les lleis més controvertides del govern de Mariano Rajoy. A més a més, segons ha pogut saber NacióDigital, reconeixerà nous drets que generen consens a Catalunya però que ara són competència de l'Estat, com la dació en pagament o la revalorització de les pensions.

És possible que surtin veus criticant el “biaix” de la llei de desconnexió. “Primer la independència i després ja ho veurem”, era un dels mantres d'una part del sobiranisme. Tanmateix, tant el país com el mateix moviment independentista ha fet un cert gir cap a l'esquerra i és normal que això es noti. A més a més, l'espai que formen “comuns” i Podem és on registra –tant amb percentatge com amb xifres absolutes- el major nombre d'indecisos. Fins i tot dins del bloc unionista, és entre els sectors progressistes on hi ha possibilitat de trobar bosses de votants que, malgrat no se sumin directament al "sí", progressivament s'incorporin al projecte de la futura República catalana.

L'independentisme, sigui a partir de la llei de transitorietat o amb altres instruments jurídics com decrets llei posteriors, ha de saber vendre un element empíric. L'Estat imposa des de fa temps un programa legislatiu que xoca amb consensos força amplis a Catalunya: en són exemple les mesures contra la pobresa energètica, la limitació dels horaris comercials, la prohibició del fracking o la reimplantació de l'impost a la banca. Convertir el Parlament en una autèntica cambra legislativa que reculli la voluntat popular dels catalans hauria de ser un anhel que anés més enllà del nucli dur dels votants del "sí".