Ahir l'ANC, Òmnium i l'AMI va aconseguir fer una gran concentració en defensa dels polítics catalans amenaçats pels tribunals per desobeir lleis per mantenir el mandat democràtic dels ciutadans catalans que volen avançar en el procés d'independència.

Però com a cada mobilització de l'ANC i d'Òmnium hi ha hagut crítiques. Hi ha certs d'independentistes que els hi sembla que tot es fa malament. Que si les manifestacions són costellades i que calen fer "coses" més contundents, sense dir-ne quines "coses". Que si es fan campanyes "massa progres" per atraure el sector proreferèndum de l'esquerra no independentista, però no en proposen de cap campanya per atraure els conservadors. Que si l'ANC s'ha tornat molt tova, com si en algun moment l'ANC hagués format part del càrtel de Medellín.

Són independentistes d'expressions dolgudes, de frases com "falten més pits i collons", que repeteixen "donec perficiam" com un mantra, i que diuen que seran els primers a ser a la barricada enfront de les Forces de Seguretat de l'Estat, però que després no els trobes a les manifestacions.

També els tenim que fan la crítica des de certes torres de marfil intel·lectuals, molt còmodes criticant a tot el moviment independentista, titllant-lo de "processistes". Dient que estan equivocats la resta, però no dient que s'ha de fer, i molt menys fent-ho. Això de fer activisme és de pobres, i no d'intel·lectuals.

És bo que en tot moviment polític hi hagi moltes veus i molt pensament autocrític i que aquest es manifesti. És veritat que aquest diumenge vam sortir després de la concentració més amb ganes de fer panellets a casa que anar a tombar containers i preparar-nos per a defensar al carrer als nostres representants imputats si calgués. És veritat que no s'explica que en això de la independència potser algú pot anar a la presó i que segurament haurem de trencar algun ou. Però una cosa és criticar el discurs bonista de l'independentisme i d'altre estar tot el dia desmoralitzant la tropa.

Realment el que acabo de desconfiar molt és especialment dels que clamen ser més intel·ligents que l'ANC, Òmnium o els partits independentistes i saber com assolir la independència, però en realitat no mouen un dit. Quan algú gasta més energies en aixecar la cella per demostrar la seva superioritat moral, més que en moure les mans i els peus per una causa, millor no dedicar-li massa estona a les seves queixes.