Fa mesos que anem ben servits de provocació, però aquesta va in crescendo a mesura que el conflicte polític entre Catalunya i Espanya s’encalla. Tots recordaran les paraules amenaçadores del vicesecretari de comunicació del PP, Pablo Casado, al president del Parlament Roger Torrent, com si estiguessin aclarint comptes entre membres de la màfia siciliana. Sense mencionar la bravata encara més greu dirigida al president Puigdemont sobre les intencions de proclamar la investidura i acabar com Lluís Companys. Les perles que ens ha deixat la setmana també són per analitzar. El més perillós és que les diuen membres del govern espanyol, els que han de decidir com desencallar el conflicte, i l’únic que fan és atiar el foc.

La ministra de Defensa, Maria Dolores de Cospedal: “Si s’amplia el 155, s’haurà de revisar TV3 que és un mitjà manipulador i propagandístic”. No cal afegir comentaris, només fer una comparativa amb TVE. O aquesta altra de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria: “Tant costa sacrificar un català?”. Pregunta: si algú del govern català parlés de “sacrificar un espanyol”, li cauria un delicte d’odi? Per cert, que el mecànic de Reus és innocent segons el jurista Joan Queralt. “Per no atendre a un policia, només va aplicar el seu dret d’admissió. No va cometre cap delicte d’odi”. La reinterpretació del codi penal que fa el govern espanyol està deixant bocabadats tots els juristes. “Jo ja no faig pronòstics”, afegeix aquest.

Després de les paraules de Cospedal i Santamaria, de ben segur que demà passat li tocarà a un altre ministre dir la següent barbaritat. Però quan el president Rajoy es permet el luxe de parlar de Puigdemont com a “pròfug de la justícia”, o dir que “s’esculli a un president normal”, la resta sembla una competició per veure qui aconsegueix indignar més a l’independentisme. El govern espanyol ho té tot perdut a casa nostra, des del moment que perd el respecte per l’ús del llenguatge. Per sort, ara, a diferència d’altres moments de la història, on Catalunya també va viure la repressió, tenim les xarxes socials per respondre i superar la ràbia col·lectivament.

És el que ha passat a Twitter aquests dies, que ha bullit amb innombrables “zascas”. La comunicació immediata ha disparat l’agudesa explotant en el que es coneix com a "mems": missatges o remescla de continguts, anònims, que xuclen de l’actualitat (sovint política). La cultura del mem rep, transforma i ironitza sobre les expressions ofensives disparades contra l’independentisme i alimenta el relat popular. 

Les paraules de Xavier Garcia Albiol menyspreant la candidata de Junts per Catalunya, Elsa Artadi, a ocupar el lloc de presidenta de la Generalitat van ser motiu del meme de la setmana. El líder del PP a Catalunya va dir: “‘Ni la institució podria haver caigut més baix, ni ella aspirar a tant". I per Internet van començar a córrer enginyoses comparatives del CV de tots dos, veient que seria millor que ell s’apliqués les seves pròpies paraules. Aprofito per recomanar el MemeFest que celebrarà el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona a principis de març.

La censura però, a vegades, és més fàcil aplicar-la des del costat tecnològic. Twitter, aquesta setmana, ha eliminat milers de seguidors de comptes independentistes o de persones crítiques amb el govern de Rajoy. La directora d'Opinió de Diario 16, Beatriz Talegón, ha estat una de les afectades, però no l'única. A la pregunta de si creia realment que havia estat per les seves opinions en relació al conflicte català, va respondre’m: “Totalment segura, no tinc el menor dubte”. En la conversa irada que s'ha produït en els darrers dies, una persona feia referència als anys del franquisme i com molts eren detinguts per propaganda il·legal. "Actualment, ens passa el mateix per expressar-nos en una piulada. En aquella època requisaven els ciclostils, avui tanquen comptes de Twitter. Déjà vu". 

Després de dies reclamant explicacions a la companyia de l'ocellet, i amb l’escalfament generalitzat, finalment va comunicar “que no censura arbitràriament contingut polític” i que per a ells “elevar el debat i el discurs obert és fonamental”. Potser és així, però també és molt probable que un conjunt de trols hagi enviat queixes a Twitter amb el raonament que determinats perfils suposadament destil·laven odi, i que la companyia hagi aplicat la seva normativa en el sentit més estricte. La tecnologia, igual que el món cap al qual ens dirigim, és cada cop més complexa.