Passejo pel meu poble i veig força locals tancats, d’altres que han canviat el negoci, i d’altres que estan fent noves obres.

Recordo el dia que vaig veure com una parella ensenyava a amistats i família, amb il·lusió, la botiga que obrien, d’això fa tot just fa poc més d’un any. No sé on són aquelles il·lusions. Aquella botiga ja no és seva, la van traspassar i han fet reformes, abans de tornar a obrir amb altres il·lusions.

Il·lusions per terra, formes de guanyar-se la vida, valentia per portar a terme projectes sense xarxa, podem dir que la gent fracassa quan un negoci es tanca? Es parla molt del fracàs com a experiència necessària. Es parla del reconeixement de les errades, de l’empenta per sobreposar-se i corregir-les. Quan recorro els carrers i veig botigues que han tancat, amb el cartell de «es lloga o es ven» o negocis amb el cartell de «es traspassa» o veig locals tancats fa temps que no han pogut reobrir i es pot observar cada dia la transformació que pateixen cap a la degradació... no estic del tot segura que sigui una opció positiva per a les petites (unipersonals o familiars en molts casos) i mitjanes empreses.

Segons el diccionari una persona emprenedora és la que crea, desenvolupa i implanta un projecte empresarial, però també, la que té iniciativa i coratge per a emprendre i dur a terme, amb una gran activitat, les pròpies empreses. Escolto experiències del que ara se’n diu emprenedoria. Les dificultats, la quantitat d’hores que s’hi esmercen, la pressió fiscal que reben, els drets laborals que no exerceixen. També escolto les il·lusions que es posen en nous negocis, les idees que renoven els vells, els projectes perquè tot sigui estable i durador. Però és evident que molts nous negocis fracassen, que molts negocis d’anys es tanquen i que negocis centenaris no troben les facilitats de perdurar.

La idea de Silicon Valley, molt estesa també en l’àmbit dels recursos humans, és que el fracàs, els errors, serveixen d’experiència per a propers projectes. Les persones emprenedores ho fan, massa sovint, sense xarxa, o amb molt poca. Sovint implementar la idea és d’una gran dificultat, i que aquesta es consolidi i els permeti viure, no únicament sobreviure, el somni de pocs.

Sovint em pregunto on va a parar el projecte quan fracassa: qui el recull, qui fa pujar les il·lusions perdudes, quins són els suports per tirar endavant. El fracàs de projectes emprenedors haurien d’anar acompanyats d’una reflexió àmplia sobre com consolidar-los i no empènyer, únicament, la gent a portar-los a terme i deixar-se la pell per aconseguir el que pensen un  somni i que es converteix, sovint, en horaris interminables, salaris de misèria i malsons constants per poder sobreviure.

L’emprenedoria ha passat a ser un valor social bàsic: s’estudia als instituts, hi ha cursos específics, matèries a la universitat que ens ensenyen com portar a terme els projectes i aprendre dels fracassos. La reflexió sobre els errors i la desestigmatització del fracàs en la nostra societat és important i pot crear noves oportunitats, però la solitud real per fer-ho fa que el somriure s’estronqui. La iniciativa per a un projecte necessita il·lusió i valentia però també necessita suport per no convertir els somnis en pols. Iniciativa i coratge.