Avui Catalunya no es troba en una situació en què la corrupció sigui una patologia sistèmica, tal vegada perquè es manté alta la guàrdia per descobrir-ne la pràctica. Nogensmenys, sí que s’hi donen comportaments allunyats del rigor professional que alimenten el descrèdit dels poders públics i demanen l’adopció d’accions correctores.
Sovint, la ciutadania fa palesa una desafecció profunda vers la cosa pública, en observar com una part important de la política troba normal que els interessos partidistes passin per damunt dels col·lectius. Una ciutadania que veu com la política interpreta la victòria electoral com l’obtenció d’un botí que habilita pel repartiment de càrrecs entre els seus, sense massa miraments, facilita l’obtenció d’ingressos en benefici propi, i consent actituds que generen conductes mancades de probitat.
Mostra d'això és l’escàndol recent de les retribucions dels funcionaris del Parlament, induït per la mateixa presidència de la institució. O l’episodi d’aquell conseller que va voler cobrar un delme als professionals del servei públic que exercien funcions de comandament per finançar el seu partit. Que al Govern hi hagi hagut partits que perceben ingressos provinents de l’Administració, mitjançant les quotes que fan pagar als seus càrrecs i directius, capturant-ne la voluntat. O la credibilitat que pot merèixer un òrgan que té per objectiu garantir el compliment del codi de conducta d’alts càrrecs i directius, i que esdevé jutge i part en fer recaure la seva presidència i vicepresidència en dos alts càrrecs.
Davant d’aquestes pràctiques, que no constitueixen il·lícits penals, però soscaven el prestigi institucional i n’afebleixen la confiança, cal que es donin senyals inequívocs de la voluntat de sotmetre les actuacions del vèrtex orgànic i directiu a la màxima exigència, en termes ètics, perquè el seu capteniment sigui sempre expressió i sinònim de bon govern. Amb aquesta finalitat, el Fòrum d’Entitats per a la Reforma de l’Administració (FERA) reclama al futur Govern del país que prengui les mesures següents:
Transparència en les retribucions efectives dels llocs d’alt càrrec i directius. Ultra la publicació de les retribucions anuals i objectives dels llocs de treball d’aquesta naturalesa, cal fer públiques també les retribucions específiques que percep cada persona que les ocupen, tenint en compte les seves condicions personals, amb identificació de tots els conceptes, com també qualsevol altre ingrés percebut per compatibilitzar altres responsabilitats directives.
Objectivitat del Comitè Assessor d’Ètica Pública. Escau procedir a la modificació de la composició d’aquest òrgan, per tal que només l’integrin persones, independents, de prestigi i trajectòria reconeguts en matèria d’administració pública. Nomenades pel Govern, però que no siguin alts càrrecs o directius públics en actiu, i que exerceixin una presidència rotatòria, durant tota la legislatura, a més del personal funcionari que ara ja en forma part.
Independència dels càrrecs i directius. El Codi de conducta dels alts càrrecs i personal directiu de l'Administració de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic, ha d’incorporar una previsió, en relació amb els partits polítics. Que asseguri que les persones que ocupin aquestes posicions, tant si militen com si no, deixin en suspens o restin exemptes del pagament de quotes o aportacions econòmiques periòdiques als partits i a qualsevol entitat que hi resti vinculada, durant tota la durada dels seus mandats.
Per reblar el clau de la independència de l’acció pública, tot i no tractar-se pròpiament d’una mesura de reforma de l’Administració, no està de més reclamar al Govern que –com ja s’hauria d’haver fet amb el règim electoral– es plantegi l’impuls i aprovació d’un avantprojecte de llei de finançament dels partits. Per tal de regular els mecanismes que assegurin la suficiència, la transparència i la legitimitat en la captació dels ingressos que els han de garantir un funcionament sostenible.