Tots som fruit de la nostra biografia. El guanyador de les eleccions del 28 d'abril, Pedro Sánchez guarda en un racó sensible de la seva memòria la investidura fallida el mes de març de 2016, quan Rajoy no va acceptar l'encàrrec de formar govern i Pedro Sánchez va protagonitzar la primera investidura inviable d'aquest període constitucional.

La pròxima setmana intentarà que aquesta vegada li surtin els números, que vol dir vots suficients de diputats al Congreso de los Diputados per ser president del Govern sense excessives hipoteques.

De mica en mica sembla que el PSOE ha acceptat renunciar a ser investit per majoria absoluta en la primera votació i per tant es concentra a tenir més vots positius que negatius a la segona de les votacions del procés d'investidura.

Tres anys més tard d'aquella investidura fallida ja no causa cap daltabaix en les files socialistes repetir una vegada i una altra que Podemos és i serà el seu soci preferent i Pablo Iglesias ja no és el líder temut d'aleshores. Resulta corprenedora la insistència de l'anomenada esquerra "rupturista" a participar del govern i insistir a desenvolupar càrrecs institucionals als quals sembla que tenien al·lèrgia quan van néixer com a formació política.

Una part del vot d'esquerres sembla haver tornat als socialistes en detriment d'aquesta activitat dins les institucions de Podemos i les seves confluències. Per contra, els governs d'esquerres de Portugal i Espanya són admirats pels partits socialdemòcrates que han perdut la seva hegemonia a diversos estats europeus.

Els darrers dies han adquirit protagonisme els diputats d'Unión del Pueblo Navarro (UPN), formació conservadora de Navarra, doncs les seves dues abstencions podrien fer que "li sortissin els comptes" a Sánchez. Això significaria permetre un govern de dretes a Navarra i renunciar a la majoria alternativa que seria possible en aquella comunitat foral.

La via Navarra cap a la investidura permet no haver de dependre de Coalició Canaria ni dels partits independentistes catalans, tampoc de Bildu.

Aquesta és ara com ara la intenció del PSOE. Veurem si la via Navarra és o no possible. El cas és que el Partit Nacionalista Basc mantindrà intacte la seva capacitat d'influència i l'anomenat en altre temps nacionalisme català l'haurà perdut. No pot ser d'una altra manera, el moment actual, amb el judici del Tribunal Suprem en fase dels al·legats més feridors d'un procés penal no permeten acords.

La pèrdua d'influència del nacionalisme català, de les institucions catalanes i d'espais culturals, professionals, econòmics catalans en les resolucions de l'Estat Espanyol i en altres estats potser ara sembla normal, però hi ha d'haver un demà i caldrà pensar-hi. La influència no es medeix en titulars sinó en resultats.