Qui alguna vegada hagi volgut educar les seves criatures en la igualtat i hagi entrat mai a alguna botiga sabrà el drama que això representa: a una banda secció de nenes, tot rosa, farcit de purpurina i unicorns. A l’altra tons entre blaus i caqui, dinosaures, superherois i planetes, com si a una nena no li pogués interessar l’astronomia o a un nen els unicorns.

I aquesta segregació la mamen de tot arreu: a la tele amb els dibuixos que miren, les joguines que tenen i fins i tot la roba que vesteixen. “Però és que ells i elles ho demanen!” Com no ho han de demanar si és el que veuen a tot arreu? Avui m’agradaria centrar-me en la moda infantil, aquella que dictamina quin outfit han de dur i què se suposa que està ben vist vestir.

Més enllà del rosa per a nenes i el blau per a nens, que ja cansa i molt, hi trobem un altre fenomen paranormal: les peces de roba completament sexualitzades. Justament aquesta setmana ha esclatat a les xarxes la polèmica del farcit del biquini.

Tot plegat va començar quan una mare, l’Ana, va denunciar a les xarxes que la part de dalt d’un biquini que li havien regalat a la seva filla i que havien comprat per internet de talla 5-6 anys portava farcit a la zona del pit. El tuit va resultar viral i va ser l’espurna que va encendre la flama.

Poc després altres famílies van començar a compartir la seva experiència de la mateixa manera que ho va fer l’Ana i el tema es va convertir en una mena de #metoo de mares i pares que denunciaven el fet que hi hagi peces de roba per a criatures totalment sexualitzades: pinces als escots, biquinis de triangle i amb calça brasilera, parts del darrere de la calça ben entrats, cintures cenyides…

Algunes de les marques van fer ús del seu protocol de comunicació de crisi i van piular com a resposta que el tema dels farcits era per tal d’evitar que es marquessin els mugrons, com si els nens o criatures amb penis no tinguessin també mugrons i no fos una part del cos més.

No. No és cap bajanada, són les nostres filles, és el seu cos, un cos que han d’aprendre a estimar, un cos que els canviarà i que hauran d’aprendre a veure’l transformat, però encara no. Deixem a les nenes ser nenes!

I aquesta polèmica s’ha obert entremig d’un altre meló: han de portar les nenes part de dalt del biquini? La majoria de marques no donen opció. Les venen i són inseparables: te les has de quedar sí o sí. Si elles veuen que hi és doncs se la voldran posar, si elles veuen que les altres nenes les porten doncs encara amb més sentit, i així entrem en una mena de roda de hàmster que serà difícil aturar.

I no, elles no són qui han de canviar la societat, qui han de trencar l’heteronorma, no carreguem a les nostres filles d’aquest pes. Dotem-les d’esperit crític, que entenguin què passa a la nostra societat, el sexisme i masclisme estructural, deixem-les escollir amb llibertat i amb tota la informació prèvia.

Perquè fins que la indústria de la moda no s'adoni que vestir és educar, és també un acte polític, una reivindicació per a moltes famílies, les coses no canviaran. Perquè fins que no s'assenyali tot el sexisme, el masclisme i els biaixos de gènere que trobem a la nostra societat potser hi hagi gent que ni se n’adoni.

Perquè, fins que no debatem sobre temes que durant anys i panys han quedat enquistats i traiem a la llum el patriarcat, aquest ens continuarà dominant. No pretenc convèncer a ningú amb aquestes paraules, cadascú és lliure de fer el que cregui, només faltaria. Però si el que has llegit t’ha tocat, t’ha remogut i vols canviar-ho denunciar aquests masclismes i sexisme quotidians i no passar pel cèrcol pot ajudar al fet que altra gent se n’adoni i a poc a poc generar tsunami.

Ja n’hi ha prou de sexualitzar les nenes. Les famílies volem tenir opcions. Volem poder educar les nostres filles i fills en la igualtat. Volem poder educar-les a estimar i a conèixer el seu cos. Volem poder crear un present més divers, més lliure i amb menys estereotips i rols de gènere. I això no és possible sense l’esforç de tothom.