Benvolgut Mariano, benvolgut Alfredo. Aquesta setmana ens heu dit solemnement, en seu parlamentària, que mai no acceptareu el nostre dret a decidir però que potser sí que es podria fer una reforma constitucional “para encauzar” el conflicte democràtic entre Catalunya “y el resto de España”. L'amic Duran i els representants mediàtics de la tercera via s'hi han agafat com a un ferro roent. En tres dies s'ha posat en circulació un nou mantra per fer d'antídot del procés sobiranista: reforma constitucional! reforma constitucional! reforma constitucional!

Ja m'imagino que el Puente Aéreo us ha trucat per felicitar-vos, i que les portades de determinats diaris potser us han fet pensar que ja està, que ja ho teniu. Però crec que algú us ha de dir que no, que no ha colat. I que després del debat al Congrés, avui a Catalunya encara hi ha més gent disposada a votar “sí-sí”. Potser us costa d'entendre, però jo us ho explico molt ràpid i molt senzillet.

En primer lloc, no ha colat perquè el que dieu que ens voleu donar ja sabem de què va (un via crucis com el de l'Estatut, on al final maneu vosaltres i la vostra majoria) i a més no és el que nosaltres demanem. Nosaltres (més del 80% dels catalans) demanem poder decidir lliurement, democràticament, a les urnes, si Catalunya ha de continuar formant part d'Espanya o bé ha d'esdevenir un estat independent. No volem gracioses concessions competencials o fiscals, el que volem és decidir. De-ci-dir. Això és el que van venir a dir-vos els representants del Parlament de Catalunya.

Però sobretot no ha colat perquè ja no ens refiem de vosaltres. Mariano, com vols que ens refiem de tu i del teu partit si us vau llençar al carrer a recollir signatures contra el nostre Estatut i vau maniobrar per a que el TC l'acabés de rematar? Com vols que ens refiem de tu i del teu partit després de la Llei Wert, de les amenaces, dels insults? I tu, Alfredo, com vols que ens refiem de tu i del teu partit si us vau implicar a fons en la retallada de l'Estatut, si després no vau ser capaços de complir ni els articles que es van salvar de la crema (la disposició addicional sobre inversions en infrastructures, per exemple)? Com vols que ens refiem si tu personalment, Alfredo, vas intervenir per impedir el traspàs dels aeroports a la Generalitat i si els teus barons territorials no paren d'utilitzar Catalunya com a ase dels cops sense que els facis callar la boca?

Sabeu allò que passa quan la teva parella t'enganya o et falta al respecte reiteradament, oi? Depèn de la paciència que tinguis pots perdonar o fer veure que no te n'assabentes durant molt de temps. Però hi ha un dia, mai no saps quin dia serà, però hi ha un dia que tot es trenca i decideixes que ja n'hi ha prou i que ja no acceptes més excuses, més enganys ni més menyspreus. I aquell dia ja no hi ha retorn. Aquell dia, quan la parella et diu “no tornarà a passar, ja veuràs com a partir d'ara tot anirà bé, ara sí, ja ho veuràs”, aquell dia la mires als ulls i li dius: “Saps què passa, estimada? Que ja no em refio de tu”. I fas el teu camí.