La meva àvia deia... tenim el que ens mereixem. Suposo que no ho deia en un sentit massa ample de la paraula tenint en compte que vivia en un petit poblet de la Segarra. El que no podia imaginar la dona es que com més gran m'he anat fent, més poc sentit li he trobat a la expressió. Tenim el que no ens mereixem
 
No sóc precisament dels que penso que per fer fora un rei cal fer-ho a l'estil Robespierre entre altres coses perquè els seus propis mètodes van acabar amb ell, però crec que defensar la figura d'un vividor de l'alçada del senyor Joan Carles de Borbó és poc menys que injustificable, i això es el que ha fet el meu excels veí de Vallromanes, en Felip Puig, expressant les seves preferències monàrquiques enfront  la possibilitat  d'un president d'una república espanyola “model Bono o Aznar”. L'excusa, la de sempre. Mentre no arriba la independència: rei, pacte i submissió fiscal. Al senyor Puig potser caldria recordar-li que no tenim el rei que mereixem, perquè no volem rei, i menys sorgit per encanteri de la màniga del senyor Francisco Franco. Continuo desmentint a la meva àvia, no mereixem polítics que aixequen la senyera a casa i l'amaguen quan van al país del rei.

Volem polítics honestos, que denunciïn qualsevol espoli, inclòs quan ve de la reialesa i rodalies. Volem polítics valents que en comptes de retallar serveis socials al·legant complir els objectius de dèficit, exigeixin la fi del malbaratament que en bona part des de Espanya es fa amb els diners dels nostres impostos que gentilment i amb “pleitesia” paguem als patges reials. Volem un estat propi on els reis només facin il·lusió quan juguem a la botifarra. Volem una nació lliure, pròspera i amb polítics al servei del poble. Senyor Borbó, el poble català ja ha triat rei, juga al Barça i és diu Messi.