Entenc Oriol Junqueras quan es nega a especular sobre cap fórmula alternativa al referèndum quan els periodistes li pregunten sobre la possibilitat d'unes eleccions plebiscitàries. Diu, amb raó, que obrir la porta a fórmules alternatives debilita la posició conquerida amb el pacte sobre la consulta per al 9-N. Hi ha un acord molt ampli i molt concret, i per tant, en aquest moment processal, no té cap sentit especular amb res que no sigui complir aquest acord.

Personalment no tinc cap mena de dubte que el president de la Generalitat, quan arribi el moment, agafarà la ploma i signarà el decret de convocatòria de la consulta, i que ho farà emparant-se en la legalitat, ja sigui l'espanyola, la catalana o la internacional. I no tinc cap dubte que ho farà, si cal, exposant-se a la inhabilitació o a conseqüències encara pitjors per a ell.

No sabem quina serà la reacció de l'Estat espanyol a la convocatòria efectiva de la consulta, no en tenim ni idea. Hi ha la hipòtesi repressiva amb diferents graus (inhabilitació del president, suspensió parcial o total de l'autonomia, guàrdies civils retirant urnes...), i hi ha la hipòtesi del hands off, és a dir que la consulta sigui tolerada però no reconeguda per l'Estat. Aquesta hipòtesi té una derivada possible: que l'Estat toleri la realització de la consulta però que l'unionisme (el d'allà i el d'aquí) activi tota mena de mecanismes de boicot que puguin acabar convertint-la en impresentable (en el sentit de no presentable) a nivell internacional. D'aquesta derivada en vaig parlar fa mesos en aquest article.

Precisament per la incertesa absoluta sobre quina peça mourà l'Estat, crec que el sobiranisme no ha de renunciar a cap arma democràtica de contraatac polític. A cap ni una. Potser la partida requerirà una resposta social en forma de desobediència civil massiva, potser el més oportú serà la insubmissió fiscal... o potser la convocatòria d'unes eleccions que, en aquest context, esdevindrien plebiscitàries sobre la independència. Vés a saber. No crec que ningú, ni el més savi dels estrategues sobiranistes, pugui saber avui quin jugada serà la més adequada en aquell moment i en aquelles circumstàncies. I no crec que sigui intel·ligent tancar-se a res.

És per això que no comparteixo el contingut del manifest presentat aquesta setmana sota el títol "Per un referèndum tant sí com no", que carrega molt durament contra la hipòtesi d'unes eleccions plebiscitàries. La llista de primers signants està plena de gent que respecto i aprecio, però he de dir honestament que el manifest em sembla un error polític, perquè pretén reduir innecessàriament el marge de maniobra del front sobiranista i regala argumentari al front unionista en cas que finalment anem a un escenari d'eleccions.
 
Estic d'acord amb no especular amb res que no sigui la consulta, però humilment demano que no deslegitimem nosaltres mateixos cap instrument de resposta política. No en diem procés? Doncs deixem que el procés ens vagi il·luminant els camins.