Que a Catalunya hi ha centralisme ho he denunciat reiteradament i que des de la plataforma País Rural lluitem per corregir-lo, també. Ens despertem de bon dematí amb informacions a gairebé tots els mitjans de comunicació catalans amb les retencions a la ciutat de Barcelona o amb les incidències al transport públic metropolità. Mentrestant, enmig d'aquesta informació amb tocs centralistes, la realitat de la Catalunya rural és la necessitat del cotxe privat i les poques freqüències de transport públic. És un greuge cap a una part de la població, i en especial per als menors d'edat i la gent gran. Però és que, en aquesta Catalunya bonista en la qual vivim, escoltar la Catalunya rural encara no està de moda. 

La mobilitat és imprescindible per connectar amb facilitat i amb el mínim de temps possible els territoris, pobles i ciutats. Tot i que amb la implementació del teletreball s'ha fet un pas endavant per fixar la gent als pobles, sense una bona mobilitat un país es desequilibra inevitablement. Tanmateix, en molts municipis l'única mobilitat factible és la del cotxe particular. I és que no tothom té un metro que passa cada 5 minuts per portar-lo on vol. En el meu cas, a Fontcoberta (Pla de l'Estany), tinc un autobús cap a Banyoles cada hora, de 7 del matí a 7 de la tarda de dilluns a divendres, un servei que ha suposat una gran millora, perquè fins fa uns 15 anys no el teníem. A més, cal sumar-hi 4 freqüències diàries en dies feiners per anar a Figueres.

En aquest marc, la Generalitat ha demostrat el que diu el refrany "feina feta no fa destorb" i ha aplicat l'encertada solució del transport a demanda, en què els autobusos fan una ruta amb la prèvia petició dels usuaris. En tot cas, que molts catalans i catalanes que vivim fora de l'àrea metropolitana de Barcelona necessitem el cotxe forçosament és un fet incontestable i així ho demostren, també, les dades de vehicles per habitant. D'aquesta manera, s'hauria de discriminar positivament aquests usuaris i no agreujar-los, com es fa amb l'impost de la Generalitat sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica. La Catalunya rural no hauria de pagar aquest impost o tenir-ne una gran reducció.

Des de la plataforma País Rural creiem en un nou model de país i entre els nostres punts programàtics també tenim els de mobilitat. Així doncs, proposem un pla de mobilitat, que s'hauria de complir en els 5 anys posteriors a la seva aprovació, que ha de preveure tant l'anàlisi i previsió d'actuacions en les principals vies de transport (per carretera, línies ferroviàries i transport aeri), com els avenços que cal implementar des d'un punt de vista social i tecnològic i els compromisos que s'han d'adquirir, a escala internacional, en els àmbits de la sostenibilitat i descarbonització dels transports.

Així mateix, des de País Rural proposem el transport públic dins la Catalunya rural amb igualtat de condicions, qualitat i ús que els de les anelles metropolitanes; també serveis de transport a demanda eficients, equipats amb infraestructures per facilitar la connectivitat de les zones rurals; plataformes de serveis de taxi mancomunat entre municipis limítrofs; el foment de la intermodalitat dels transports, amb la creació d'una veritable xarxa de nodes intermodals arreu del territori; la transferència de les carreteres i camins locals a la Generalitat per assegurar-ne el manteniment, o la dotació, a tots els pobles de menys de 5.000 habitants, de maquinària específica per a la neteja i conservació de carrers.

La mobilitat és una part més de l'estatut del país rural que reclamem per fonamentar les solucions que necessita la Catalunya rural. Una mobilitat que tingui en compte tots els catalans i catalanes independentment d'on visquin. El bonisme també podria ser això: la solidaritat amb les injustícies de la Catalunya rural.