Jo tinc un somni: que un dia el poble català podrà deixar de ser independentista i senzillament ser. Que podrà ser un país lliure com qualsevol altre, on les nostres institucions no es veuran cada dia amenaçades per tribunals d’un estat que no ens representa i amb què la majoria de catalans no ens identifiquem. Perquè mai més vull viure la repressió d’ara fa tres-cents anys quan totes elles foren abolides per la força de les armes.

Jo tinc un somni: que un dia la nostra llengua no serà una llengua a protegir perquè ja haurà adquirit la suficient fortalesa i maduresa com a llengua d’un estat independent. Que mai més cap altra generació patirà la repressió que varen patir els nostres avantpassats a qui se’ls va prohibir parlar-la, escriure-la i expressar-s’hi, però que no per això la van deixar d’estimar.

Jo tinc un somni: que un dia serem nosaltres qui gestionarem els nostres impostos. I lliurament decidirem en què gastar el fruit dels nostres esforços i deixarem de patir l’espoli que hem patit durant tants i tants anys, que ens ha obligat a regatejar i a ser mediocres en moltes qüestions vitals.

Jo tinc un somni: que un dia es farà justícia a la memòria històrica i l’estat espanyol demanarà perdó pel tracte inhumà que van patir molts catalans durant la dictadura franquista, que causà tantes víctimes i que encara avui en dia no han estat dignificades. Que permetrà obrir judicis contra aquells que encara no han estat jutjats pels crims que cometeren i que d’aquesta manera moltes famílies podran començar a tancar aquelles ferides tan doloroses que encara resten obertes.

Jo tinc un somni: que un dia tots els catalans seran respectats,  siguin quines siguin les seves creences, la seva cultura, la seva religió i el seu color de la pell, que tots ells tindran els mateixos drets siguin homes o dones i sigui quina sigui la seva inclinació sexual. I que serem capaços de conviure sense formar guetos, acceptant la riquesa de la nostra diversitat.

Jo tinc un somni: que un dia viurem en un país on els drets socials seran prioritaris i la paraula corrupció serà bescanviada dels nostres diccionaris per la paraula transparència. On no serà ben vist l’usurpador i aquell que viu aprofitant-se dels altres, perquè no vull viure en un país de Lazarillos.

Jo tinc un somni: que un dia els nostres fills tindran suficients oportunitats en el nostre país, que no es veuran obligats a marxar a l’estranger. I que aquells que un dia van haver d’emigrar contra la seva voluntat podran tornar, perquè necessitem als joves per construir un país nou i viu, més fort, més just i més valent.

Jo tinc un somni: que un dia viurem en un país on la cultura serà la seva màxima riquesa, on els governants deixaran de veure les inversions en cultura com una despesa i ho valoraran com la millor de les apostes per formar a uns ciutadans millors.

Jo tinc un somni: que un dia el nostre país tindrà la cura necessària del nostre entorn perquè tots plegats puguem gaudir, durant molts i molts anys, d’aquests paisatges tan meravellosos que tenim. Perquè no vull deixar als meus fills un país consumista compulsiu que s’ensorri sota un munt de deixalles.

Jo tinc aquest somni i avui sé del cert que és un somni compartit per una immensa majoria de catalans, per això sé que entre tots lluitarem per fer-lo possible. Sé que res no ens aturarà perquè fa molt temps que hem perdut la por. Perquè com deia l’Ovidi Montllor: «Ja no ens alimenten engrunes, ara volem el pa sencer».