La música de revetlla ha esdevingut el corrent més popular en l'escena catalana moderna, i sense adonar-nos-en l'hem acabat associant amb la jovenalla, com si ballar i compartir la música en un ambient de festa fos per força una activitat pròpia del món adolescent (o fins i tot infantil). No sempre ha estat així, és clar. En els temps laietans, l'Orquestra Plateria, la Mirasol Colores o Gato Pérez van saber combinar els impulsos dansaires de la parròquia amb músiques elaborades i sòbries, i textos dotats de certa ambició, amb enfocaments adults, i amb ironia i mala bava quan s'esqueia.

Tot això ve a tomb perquè ha sortit un EP, 'Nocturns de vetlla i revetlla', signat per Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic, nou artefacte creat per aquest cantant i acordionista associat en el passat a dos grups tan apreciables com són Dusminguet i La Troba Kung-Fú. I bé, encara que aquest disc només inclogui quatre cançons, aquí hi ha més substància que en el noranta per cent dels discos del gènere de la revetlla-mestissatge-patxanga que sonen d'uns anys ençà. Música divertida i sensible, rica en pals rítmics, d'arranjaments vivaços però sense efectismes, amb entremaliadures fonètiques (el català d''Ai, on va l'à' sembla wolof) i una poesia gens abaratida, i tocada per aquesta cirereta serena i hipnòtica que es diu 'Nocturn'. Cançó per a la revetlla després de la revetlla, amb càlids aires cubans per combatre l'insomni i deixar-nos malalts de melangia.

El disc de Joan Garriga i companyia (Marià Roch, Madjid Fahem, Francisco 'Rambo' Batista, Marc Serra) ens pot reconciliar amb una idea de música de ball popular apta per ments no impressionables amb el festival de clixés que acostuma a fer anar el gènere en la seva accepció moderna. Encara que tenim, sí, expressions esforçades com ara Oques Grasses, un grup que, si més no, és conscient del problema. A 'Nocturns de vetlla i revetlla' no hi ha tornades que semblin eslògans publicitaris (o electorals), ni crides revolucionàries demagògiques, ni romanticisme melindro. La música de festa major pot ser un material adult i amb ànima, i sense pervertir-ne l'essència: celebrar la joia de viure, abstreure'ns, compartir, ballar. Coses summament serioses.