Benvolguts presidents,

Aprofitant que aquesta setmana han recuperat l’entranyable gènere epistolar i s’han cartejat per continuar el seu diàleg de sords, em permeto l’atreviment d’adreçar-los una missiva. I m’afanyo a fer-ho abans que aquest canal de comunicació també sigui considerat inútil i acabi desestimat. Perquè, siguem sincers, la inusual rapidesa i el to amb què l'un ha contestat l'altre no demostra molta voluntat de reprendre aquesta qüestió –si és que mai ha acabat d’arrencar- sinó, més aviat, ganes de tot el contrari. No s’amoïnin, no els prendré massa temps. Procuraré exhibir més convenciment que qui va escriure primer i m’enrotllaré menys que qui va respondre després amb tanta agror. 

President, vostè fa allò que se li va encomanar des del primer dia. És a dir, fa el que pot. Creu que la major glòria no és no caure mai, sinó aixecar-se sempre -que diria Mandela-, mentre d’altres s’ho miren ben asseguts, podríem afegir. I així, a empentes, rodolons i sense crosses, arriba al final del camí que vostè mateix s’ha fixat sense aconseguir que les boires de l'horitzó s’esvaeixin.

President, ha provat sort amb una carta però, havent rebut la resposta prevista, no sembla que vostè amagui un as a la màniga. Si torna a escriure-li, miri de no ser tan previsible. Descol·loqui el seu destinatari, deixi’l sense la seva resposta de manual. A banda d’adjuntar les mocions i acords del Govern, provi d’enviar també una fotocòpia del seu molt honorable pompis. Vejam si el receptor en destil·la la subtil metàfora.

Presidente, vostè sí que s’ha despatxat a gust des de Madrid. És llegir els paràgrafs de la seva extensa resposta i sentir-li la veu en off dient el de sempre, però aquest cop amb una mosca més grossa darrere l’orella. Sembla que gaudeixi recreant-se en els arguments per la negativa a la petició de referèndum del president català. Estigui tranquil, gairebé ni ens hem adonat que ja tenia escrita la seva carta abans de rebre la del seu homòleg. Esclar que, ben mirat, potser n’hi hauria hagut prou amb un “no” en majúscules i cos 700. El tipus de lletra li deixo al seu gust, però una Comic Sans trobo que li escau.

Benvolguts presidents, quedo pendent dels seus propers passos. Aquests serials sempre són distrets, tot i que al final, habitualment, resulten decebedors. I un cop esgotada la via postal, els recomano que es passin a serveis de comunicació més moderns i instantanis. Han provat d’enviar-se uns whatsapps de matinada amb unes copes de més? Es sorprendrien dels resultats. I què me’n diuen de negociar a través d’Snapchat? Per si no ho saben, en aquesta xarxa social els missatges són efímers. Desapareixen i gairebé s’obliden un cop llegits. Exactament el mateix que temo que passarà amb les cartes que s’han enviat aquesta setmana.