El Govern ha posat en marxa oficialment aquest dilluns la consulta territorial sobre els Jocs d'Hivern del 2030. Finalment en seran dues. També en això les divergències entre els dos socis han condicionat la decisió, i la consulta serà doble: es preguntarà a les sis comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran si Catalunya ha de presentar la candidatura (com volia ERC) i si el Berguedà, el Solsonès i el Ripollès s'hi volen involucrar (com reclamava Junts, que volia incloure-les en la primera pregunta). La consulta decisiva serà la primera, que l'executiu que presideix Pere Aragonès considera políticament vinculant.  

Entorn el projecte s'han visibilitzat tots els elements que caracteritzen l'actual governança, sotmesa sempre -a Catalunya i a fora- a controvèrsies contínues. Algunes de pertinents, com ho és plantejar-se la conveniència d'uns Jocs al Pirineu en ple combat pel clima. D'altres de forçades i purament tàctiques, com el moviment efectuat per Javier Lambán, del PSOE més centralitzador, i a qui interessos purament electoralistes han dut a apuntar a un rebuig al projecte. 

Per ser un projecte que vol ser ambiciós, la Generalitat també ha delatat dubtes i contradiccions. Al Govern li ha faltat claredat en la seva posició sobre els Jocs i resta el dubte de si la consulta vol ser una confirmació de l'aposta per les Olimpíades d'Hivern o també és una manera de protegir-se les espatlles de cara al futur. 

D'altra banda, convindria definir quin és el pla per al territori més enllà dels Jocs. Si es fa una consulta, és important no posar la ciutadania entre l'espasa i la paret, presentant una dicotomia entre uns Jocs que poden ser vistos amb una ambivalència de possibilitats i riscos, i simplement el no-res. Convindria que la iniciativa olímpics fos capaç de geenrar il·lusió al territori, com va ser amb els Jocs del 92. Que el projecte del COE no fos vist simplement com l'últim bitllet d'un tren que ja no tornarà. 

El debat de fons continua sent si el model de creixement que volem ha de continuar girant entorn de grans esdeveniments, ara que les Olimpíades de Barcelona compleixen 30 anys. Recordem que fa ben pocs dies s'ha celebrat l'arribada de la Copa de l'Amèrica de Vela. Una realitat que xoca amb els discursos que proliferen, molt més després de la pandèmia i en plena crisi energètica, sobre la necessitat d'afrontar un canvi de model de desenvolupament. La gran pregunta és si els Jocs d'Hivern poden ser, com va passar amb els de Barcelona, molt més que un gran esdeveniment. 

Entre el desenvolupisme acrític i la temptació de tancar la porta a tota oportunitat en un espai que pateix greus problemes de despoblament, és imprescindible omplir de contingut la proposta dels Jocs d'Hivern 2030. Més que Jocs sí-Jocs no, caldria un debat que inclogués respostes de fons a com seran els Pirineus després dels Jocs, quant a infraestructures reutilitzables, serveis, arrelament de teixit productiu i generació de turisme sostenible. En definitiva, saber si els Jocs poden ser un aliat per a un projecte de llarg recorregut per als Pirineus, o si no hi ha altra proposta de cara al territori que fer-lo seu de grans certàmens esportius.