El febrer del 1931, Francesc Macià torna del seu exili. A l’estació de tren de Maçanet-Massanes, l’espera una caravana de vehicles organitzada pels seus seguidors més incondicionals. En un dels cotxes s’hi asseu l’editor i empresari Josep Sunyol, futur diputat d’ERC i president del Barça i del RACC assassinat pels franquistes a Guadarrama, en els primers dies de la Guerra Civil.

Al seu costat, al volant, el seu amic Josep Trueta, el metge que, un parell de mesos després -aquell 14 d’abril en què Francesc Macià proclamaria la República Catalana-, també estaria ben a prop de l’Avi, l’home -el polític- a qui aquell cirurgià ortopedista admirava profundament.

En aquell moment, aquell metge nascut al Poblenou barceloní ja havia començat a desenvolupar el posteriorment anomenat ‘Mètode Trueta’. Es tractava d’un tractament mèdic -que va perfeccionar durant la Guerra Civil- destinat a combatre la gangrena i, en conseqüència, a evitar una de les conseqüències més dramàtiques d’aquells anys tan conflictius: les amputacions.

El 6 de febrer del 1939, pocs dies després que els tancs franquistes entressin per la Diagonal barcelonina, Trueta va travessar el coll del Pertús juntament amb milers de republicans més que fugien del feixisme. A ell, però, no l’esperaven els filferros dels camps d’Argelers, Barcarès o Sant Ciprià.

La seva fama com a cirurgià, i especialment el seu ‘Mètode Trueta’, no havien passat desapercebuts per a les autoritats britàniques, que es van proposar de reclutar els millors metges del món davant de la imminència de la Segona Guerra Mundial. A Londres, Josep Trueta va posar el seu mètode al servei de la comunitat científica, que li va obrir de bat a bat les portes tant de les facultats de medicina com dels quiròfans del país.

En acabat el conflicte, Trueta va recollir reconeixements arreu del món per la seva lluita contra la gangrena. Però més enllà del seu mètode, Trueta també va descobrir l’any 1947 la doble circulació renal, una de les troballes mèdiques més importants de la història.

Nomenat dues vegades al Premi Nobel, Trueta no va oblidar mai el seu passat ni la seva condició d’exiliat. I des del Consell Nacional Català, des dels seus llibres i des de la seva càtedra a la Universitat d’Oxford, va consagrar la vida a la lluita pels drets nacionals dels catalans i contra la dictadura.

Un cop jubilat, Trueta va decidir fer realitat el somni de tornar al seu país. I allà és on va morir un 19 de gener del 1977, ara fa justament 40 anys. Dins del taüt, embolcallat amb la senyera, dins del majestuós edifici de Santa Maria del Mar, se n’anava un d’aquells personatges irrepetibles.

Un català universal amb un lema prou clar: “ara i sempre al servei de la causa de la Terra”. Un cirurgià excepcional que serà recordat per les seves aportacions en el camp de la medicina. Un científic i un humanista, però també un patriota. En definitiva, un dels homes que més vides va salvar al llarg del segle XX. Un imprescindible.