Com un rellotge suís, com una maquinària perfectament sincronitzada, com si tot fos part del mateix relat de repressió indecent. Així, fabricant la coartada necessària per a l'acció jurídico-repressiva que haurà de venir, aquest dimecres hem conegut que un jutge ja investiga un dels mestres de l'IES El Palau de Sant Andreu de la Barca per presumptes "delictes de discriminació i contra la integritat moral". Tal com sona.
 
Després de l'aplicació del 155 i de salpebrar la realitat al gust del jutge de torn, després de criminalitzar a pallassos, rapers, titellaires, actors, polítics, activistes, sindicalistes o qualsevol ciutadà anònim, ara és el torn de l'educació. Perquè tots els autoritarismes saben que l'escola és l'ànima dels pobles cultes, lliures i desperts, i per això s'entesten a aniquilar-la sempre que en tenen l'oportunitat. Per això, la Fiscalia assenyala nou professors d'aquest institut.

Nou professors que, després de la violència policial de l'1-O, van decidir que calia parlar-ne a classe i que calia fer de mestres, amb tot el pes que té aquesta paraula i aquesta professió. I així ho van fer: van exposar fets, van fer-ne motiu de debat, i van intentar que el dol acabés sent un camí per fer dels seus alumnes millors persones.
 
Vet-ho aquí l'aventura d'educar, de respectar els altres. Vet-ho aquí la responsabilitat –i també l'enorme dificultat– de fer ciutadans de pensament propi i amb esperit crític, i amb totes les eines necessàries per construir una societat millor, tan diversa com poderosa. I vet-ho aquí la denúncia de la Fiscalia. I vet-ho aquí el "linxament públic" a l'article d'El Mundo i la indigna propagació de noms, cognoms i cares feta per Albert Rivera.
 
Tot s'hi val, en el seu món de domini absolut, de passar pel tub, de submissió i vassallatge, de pensament unívoc, d'activar la trituradora del poder contra qui discrepa. I així fan, mentre parlen de fractura i d'atiar l'odi, mentre encara no han estat capaços de demanar perdó per una de les jornades més cruels i infames de la nostra història. Una jornada per la qual jutjaran nou professors i per la qual mai no seran capaços de jutjar els responsables reals de les càrregues, de les destrosses, de la desproporció, de tot el dolor causat. Per això cal creure, contra aquest model inquisitiu i mancat d’escrúpols, en l’únic camí que ens farà millors: l'educació.