L'actor i director Toni Albà serà sotmès a judici "per injúries a jutges i cossos policials", segons informa aquest diari. És un cas més que se suma a molts altres artistes, periodistes, músics, mecànics i professors. Una escalada antidemocràtica que ha col·locat l'Estat espanyol entre els més repressius del món.

No és només una croada contra l'independentisme –que també– sinó una mostra de la poca qualitat democràtica d'un Estat que es resisteix a esborrar del tot el seu passat totalitari. La salut democràtica d'un Estat es veu en el nivell de tolerància vers la crítica, l'humor, i fins i tot el mal gust, ja sigui en la lletra d'una cançó, en el contingut d'un tuit o en una frase d'un espai radiofònic.

Un Estat que veu com es canvia el director d'un mitjà de comunicació privat immediatament després del canvi del president del Govern, hauria de demanar hora al metge democraciòleg amb urgència. Cal un "reset" total del sistema si es vol entrar de ple al segle XXI com una democràcia plena. És quelcom que en el cas espanyol no es pot fer ni amb ministres astronautes, perquè és part de l'ADN polític dels seus quadres dirigents.

Tanmateix, Pedro Sánchez ha jugat amb habilitat les seves cartes a l'hora d'enviar un senyal contundent a una Unió Europea escorada cap a la dreta, amb una ministra d'Economia que obeirà sense fissures els dictats europeus i un ministre d'Exteriors conegut arreu pel seu pas pel Parlament Europeu, que no haurà d'esforçar-se gaire per fer un millor paper que Dastis, que va fer el ridícul amb matrícula d'honor amb les seves "fake news" i el seu premi-subors als corresponsals estrangers.

Això vol dir que Catalunya haurà de tornar a fer un esforç extraordinari per tornar fer sentir la seva veu a l'esfera internacional. Per això és vital recuperar el Diplocat i la diplomàcia pública, per fer conèixer el cas del judici al bufó i d'una repressió que no només es maquillarà i suavitzarà en les formes, però que no s'aturarà pas.