El govern espanyol anirà al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUA) si és necessari per convertir en realitat l'oficialitat del català a la UE. Ho ha dit el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares. El ministre ha aprofitat per recordar que són els governs conservadors europeus, amb formacions integrants del Partit Popular Europeu i, en alguns casos, amb coalició amb grups d'extrema dreta, els qui dificulten culminar l'objectiu. Això és cert en el cas actual, quan Hongria és la presidenta de torn de la Unió.
El darrer moviment de l'executiu espanyol pel que fa a la llengua en les institucions comunitàries ha estat enviar una carta a la presidenta de l'eurocambra, demanant l'ús de català, basc i gallec. És ja la tercera carta que s'envia en aquest sentit. D'altra banda, com han assenyalat les entitats de defensa del català, com la Plataforma per la Llengua, el punt rellevant en el reconeixement és l'oficialitat plena.
L'oficialitat del català a la UE requereix de la unanimitat del Consell Europeu. Ningú diu que sigui fàcil. És un tema complex que ja va ser tractat i deixat de costat en la darrera sessió del Consell. Però aquest ja és un tema vell i pot ser inviable si l'estat no s'hi posa de debò. L'hemeroteca mostra com n'és d'esgotador el negociar amb els governs de l'Estat, inclosos els que, en principi, no són els més hostils.
Va ser a les acaballes del mandat de José Luis Rodríguez Zapatero, el setembre del 2011, quan aquest lluïa el suport donat al català i el fet que l'havia fet entrar a Brussel·les. És cert que es van aconseguir millores, com poder adreçar-se a les institucions en la llengua pròpia i rebre resposta també en català. Però uns dies abans d'aquesta declaració, PSOE i PP votaven plegats per tombar una moció de CiU per demanar la plena oficialitat a la Unió.
Demanar l'oficialitat europea ja va ser una de les reivindicacions del sobiranisme per elegir Francina Armengol com a presidenta del Congrés després de les eleccions del 23-J. De moment, però, el més calent és a l'aigüera. Quants pactes de legislatura i acords de pressupostos s'han de tancar amb el PSOE perquè busqui la llum verda dels estats membres de la UE al català? Avui mateix, Albares ha mostrat les cartes, assenyalant que el tema depèn d'una negociació política. I a la UE, si una cosa fan contínuament els estats és negociar i transaccionar.
En breu sabrem si, una vegada més, el govern espanyol mareja la perdiu amb el català a la UE. Però, a diferència del que representa el finançament singular, l'oficialitat no té un cost significatiu, a banda dels serveis de traducció. Serà aquest un tema en què es comprovarà si s'ha produït algun canvi pel que fa a la sensibilitat i la comprensió per la pluralitat lingüística de l'Estat. Serà un termòmetre més i cal no fer-se'n massa il·lusions. Però, això sí, cal ser molt exigents. El primer requisit per guanyar la batalla de l'oficialitat a Europa és que el govern espanyol s'ho prengui realment com un tema seriós, sense frivolitats ni més dilacions.