La decisió judicial emesa a Luxemburg sobre el cas Junqueras ha estat tan diàfana i tan rotunda, que el Parlament Europeu no va trigar ni 24 hores a reaccionar. Oriol Junqueras gaudia d'immunitat parlamentària des del mateix moment de publicar-se els resultats al BOE.

La resolució va oferir uns efectes col·laterals igual d'importants per a Carles Puigdemont i Toni Comín. La fotografia de tots dos amb la seva credencial d'eurodiputats ha estat un mastegot descomunal per a l'orgull nacionalista espanyol, aquell que va decidir fer servir la Justícia com a braç executor de la venjança de l'Estat davant el desafiament català.

No hi ha cap dubte, i qualsevol jurista que ho analitzi sense condicionants ideològics sap que totes les actuacions i resolucions judicials posteriors al moment en que Oriol Junqueras va adquirir la seva immunitat parlamentària son contraris a aquesta immunitat i han de ser declarats nuls pel Tribunal Suprem. Inclosa la sentència condemnatòria. 

La vicepresidenta espanyola en funcions, pressionada per la necessitat d'obtenir l'abstenció dels republicans en la investidura de Pedro Sánchez, va empassar-se l'habitual supèrbia i va dir una veritat tan òbvia com certa. "Les sentències europees s'han de cumplir, també per part del Tribunal Suprem", va dir amb un nus a la gola Carmen Calvo.

Malauradament, els jutges del Suprem encara es creuen dipositaris del mandat diví de salvaguardar la unitat de la pàtria, fins i tot a costa de l'estat de dret i els principis democràtics més bàsics. Qualsevol sacrifici és poc, àdhuc la reputació de la Justícia i del mateix Estat espanyol.

Per això, el Suprem s'empescarà una argumentació creativa per impedir la llibertat d'Oriol Junqueras i evitar l'anul·lació de la sentència –que beneficiaria de retruc la resta de condemnats. Diran que com que hi ha una sentència ferma, la immunitat ja no té efectes. Serà una monstruositat jurídica, per l'argument diàfan expressat en el tercer paràgraf d'aquest article, però tant li fa. No vindrà d'aquí.

Només guanyaran temps, però. Quan el cas torni a mans de la Justícia europea, la clatellada serà monumental. No és només el cúmul de despropòsits del judici i de la sentència, des dels falsos testimonis policials fins a la condemna a Dolors Bassa com a consellera d'Educació– sinó que s'hi sumarà la burla a Europa que significarà no obeir la Doctrina Junqueras i no procedir a l'anul·lació de tot el procediment penal, sentència inclosa.