El Tribunal de Justícia de la Unió Europea li ha cantat les quaranta a la magistratura espanyola i ha confirmat el que tothom sabia. Que Oriol Junqueras és eurodiputat gràcies a més d'un milió de vots. I que té dret a la immunitat parlamentària per poder exercir el seu càrrec al marge de represàlies.

Als ulls d'Europa, el Tribunal Suprem queda retratat com un carterista de tercera que pren a caprici el que concedeixen les urnes. I és que Espanya ens garanteix el dret a vot sempre que votem com Déu mana. Qualsevol candidat que s'aparti del dogma constitucional ha de ser fulminat sota la fúria togada de la Santa Inquisició.

La Fiscalia del Suprem, que d'inquisicions en sap una mica, ja ha avançat que Junqueras seguirà a la trena. Ni europes ni romanços. Espanya és una democràcia consolidada a la seva exòtica manera. Més enllà de les seves fronteres aguaiten influències pernicioses com bé diu el refranyer. Santiago y cierra, Espanya. Europa comença als Pirineus. Que inventin ells.

Ara em ve a la memòria un capítol final del franquisme. El 27 de setembre del 1975, entre protestes i pressions internacionals, el règim fulmina el mur d'afusellament cinc militants antifranquistes. L'1 d'octubre, prop d'un milió de persones col·lapsen la plaça d'Orient de Madrid en defensa del Caudillo.

Des del balcó, un Franco agonitzant denuncia la ingerència estrangera. "Tot el que a Espanya i a Europa s'ha armat obeeix a una conspiració maçònica esquerrana de la classe política en contuberni amb la subversió comunista-terrorista". Entre la multitud, lemes contra les "pressions estrangeres". L'horda ultra continua de festa davant l'ambaixada de Portugal i un espontani crida a les càmeres un missatge prou eloqüent. "Visca Espanya. Mori Europa, fills de puta".

L'extrema dreta espanyola, que no ha evolucionat gaire en els últims cinquanta anys, segueix encoratjant el victimisme davant les ingerències estrangeres. I aquest orgull autàrquic del franquisme adopta avui la forma de nacionalpopulisme euroescèptic. El Brexit ha injectat gasolina als Salvini i Le Pen de torn. I avui mateix Vox es despatxa amb proclames importades. "Traieu les vostres mans globalistes de la nostra sobirania".

Mentre bona part de l'esquerra dorm a la palla, la nova dreta populista aprofita la retòrica antisistema per carregar contra les estructures de la Unió Europea. Amb el seu posat autoritari i les seves sentències bananeres, el Suprem no només ha desencadenat la resposta dels tribunals europeus sinó que a més ha proporcionat munició a la ultraderechita ploraneres.

Hi va haver un temps no tan llunyà en què les esquerres van poder créixer qüestionant l'autoritat d'Europa. Eren temps de crisi i d'austeritat i de Troica. Avui, amb les esquerres més aviat derrotades o domesticades, la resposta antieuropea té color d'extrema dreta. Què pot sortir malament?