Les desigualtats provoquen vulnerabilitat, al centre de la qual hi som les dones. La nostra societat ha perdut la solidaritat i els valors sobre els quals es construeix. Bastir un món que, de forma gairebé exclusiva, posa al centre la productivitat i el creixement econòmic -d'alguns més que d'altres- crea greus problemes d'humanitat.

La dignitat, aquell atribut humà pel qual no volem rebaixar-nos, no acceptem les ofenses. La dignitat vital que ens dota del que és primordial per la vida, lluny de l'orgull. La dignitat, aquell dret a no patir menysvaloració, el dret a tenir una vida justa. La dignitat humana, moralment contrària a la discriminació. La nostra societat posa al centre allò que ens treu dignitat i, per tant, allò que ens deshumanitza.

Aquest 8 de març, un any més, les feministes sortim a exigir i posem al centre la vida, les cures, els cossos. I ho fem des de la diversitat d'anhels, de cossos, d'orígens, de sexualitats, de cultures, de color de pell, d'expressions d'identitats. Juntes, diverses i fortes. La nostra força és l'empatia, la força que mou el món, el motor de la convivència. Ho fem des de la perifèria perquè la discriminació ens ha fet excèntriques i reclamem la centralitat de les persones, no dels diners, de la vida, no de l'economia productivista i extractivista.

Les nostres exigències no són d'un dia sinó que tinten tot l'any; ens empoderem per lluitar contra la invisibilització, contra la negació dels nostres drets -que són drets humans, que són drets per tothom. Ens unim contra un sistema que ens vol dividides i controlades. Un sistema, patriarcal, capitalista que aprofita la menor de les crisis per tirar enrere els nostres drets i controlar les nostres vides.

Els treballs de cures de les persones són imprescindibles per la convivència i pel funcionament social, en canvi, són treballs impalpables. Se'ns atribueixen, naturalment, a les dones i es nega el seu valor social, econòmic, polític i comunitari. Sortim i sortirem cada dia per demandar la redistribució dels treballs de cura, la fi de la divisió sexual del treball.

Les lleis no són alienes, les lleis han de ser efectives i aplicar-se. No podem fer noves lleis pel fet que d'altres no es compleixin, hem de desenvolupar de forma efectiva i ferma els drets que es contenen. Ho diuen les lleis més bàsiques i d'altres ho desenvolupen, en canvi els drets de les dones són interpretables i sempre mediatitzats per prejudicis.

Reclamem, exigim, demandem la centralitat de la vida i ho fem des de la precarietat però des de la dignitat. Ho fem des de la vulnerabilitat en què se'ns situa i la dependència, la interdependència, que reconeixem. Ho fem per construir justícia i una societat que deixi de créixer sobre les esquenes dels més febles, que deixi d'assassinar-nos o de justificar les morts i agressions que patim. Ho fem des de la dissidència perquè volem que es deixi de re-victimitzar les dones més vulnerables i les que pateixen o han patit, volem que es deixin d'aixecar murs damunt l'esclavatge de països sencers i de les guerres que els sotmeten. Demandem, reclamem, exigim una societat que es construeixi des de la decència, el respecte i la llibertat.

Aquest 8 de març sortirem a celebrar les nostres resistències i marxarem pels carrers, juntes, diverses i dignes, per encomanar-les en aquesta lluita per una societat justa.