Aquesta setmana arranca el Sónar, un dels macrofestivals de música que la ciutat de Barcelona acull anualment. Després que un reportatge del Salto revelés a mitjans de maig la relació entre el fons d’inversió proisraelià KKR i Superstruct Entertainment, el grup empresarial que organitza 80 festivals, inclòs el Sónar, aquest ha acaparat titulars, la pressió de moviments socials i l’atenció pública.

El festival ha emès diferents comunicats, que ha anat adaptant fins a donar una resposta més integral i en línia amb els moviments de suport al poble palestí. Des de la declaració inicial, on simplement es comprometien a treballar per afavorir el respecte als drets humans i condemnant genèricament la violència, el Sónar ha passat a utilitzar paraules com genocidi o colonialisme.

Les paraules són importants, però davant la impunitat de l’estat d’Israel, calen accions. La plataforma Prou Complicitat amb Israel va emetre una llista de les demandes que la societat civil Palestina feia al Sonar. Aquests incloïen distanciar-se públicament de les inversions realitzades per KKR; incloure el respecte dels drets humans de les persones Palestines en les guies ètiques del festival i en les seves col·laboracions; i treballar directament amb artistes i organitzacions que defensin els drets i la llibertat del poble Palestí. I per últim, adherir-se a BDS (Boicot, Desinversions i Sancions), la campanya que estableix una sèrie de mesures per posar fi a la complicitat en l’opressió del poble palestí.  

Tot i haver incorporat la majoria de les demandes, com renunciar a les col·laboracions amb Coca-Cola o McDonald's, el Sónar no s’ha adherit a BDS. Per aquest i altres motius, el PACBI (la Campanya Palestina pel Boicot Cultural i Acadèmic a Israel) ha cridat al boicot del festival. Diversos artistes han cancel·lat la seva actuació, i molts participants han optat per demanar la devolució de l’entrada.

KKR és un dels majors gestors d’actius del món. És de propietat nord-americana i té vincles documentats amb l’especulació d’habitatge, l’extracció de combustibles fòssils, la fabricació d’armes, tecnologia de control de masses i entitats que operen a Cisjordània ocupada. Per tant, una esmena a la totalitat, un boicot global al fons, és molt difícil d’aconseguir. Però sí que es poden apuntar i assenyalar les seves inversions perquè tingui pèrdues concretes.

L’empresa que organitza el Sónar, Advanced Music SL, va prendre la decisió el 2018 de vendre entre el 60 i el 80% de les seves participacions per entre 15 i 20 milions d’euros al fons d’inversió Providence, a través de Superstruct. L’empresa va cedir conscientment el control a un gestor d’actius que es diferencia en poc de Blackstone o de KKR mateix. Tot i que l’equip fundador i directiu d’Advanced Music es va comprometre a seguir enfront de la companyia, van renunciar a la capacitat de decidir qui n’és el propietari i qui se n’enriqueix. I és aquí quan el juny de 2024 KKR compra Superstruct sense que Advanced Music ni el Sónar hi puguin dir res.
El festival ha al·legat que la relació que tenen amb Superstruct és purament administrativa, i amb KKR, nul·la. Llavors, com s’explica que el festival no s’hagi adherit a la campanya BDS?

Des del punt de vista econòmic i de model de promoció cultural, la crítica lícita al Sónar és la d’haver cedit al model de creixement i macrofestivals que l’ha portat a renunciar al control del seu projecte i enriquir un fons tan contrari als seus principis com KKR. 

El Sónar, dins de Superstruct, representa una marca valorada per la seva capacitat de generar benefici. Una de les declaracions inicials que va fer el grup empresarial on deia que no repartiria dividends a KKR no té gaire efecte perquè aquests fons d’inversió oportunistes no guanyen a força de cobrar periòdicament beneficis, sinó més aviat comprant i revenent els actius adquirits a un preu més alt. 

Les expectatives de KKR amb la compra de Superstruct el 2024 no són de dedicar-se a la indústria cultural i guanyar-ne diners en el llarg termini, sinó de vendre l’empresa al cap d’uns anys. Per tant, si el Sónar i Superstruct no són tan rendibles i disminueix la seva valoració econòmica, es perjudiquen els guanys futurs de KKR, encara que sigui de manera limitada. Tornar l’entrada i no assistir a pròximes edicions és danyós pels interessos del fons. 

Hi ha fórmules empresarials que prevenen que inversors aliens al projecte en guanyin control un cop es ven una empresa, com passa amb Patagònia o amb Ben & Jerry’s. Tot i que Patagònia va regalar les seves accions a una fundació que treballa per combatre el canvi climàtic, les accions amb dret a vot són propietat d’un fideïcomís que es troba controlat per la família fundadora i que vetlla perquè l’empresa mantingui el seu propòsit. Quan la marca de gelats Ben & Jerry’s es va vendre a Unilever, va acordar la creació d’un consell administració independent que vetllés per la posició de la marca en temes socials. I òbviament tenim els models cooperatius, que retenen sempre el control de les persones treballadores o consumidores.

El Sónar no es pot desresponsabilitzar de la situació en què es troba ara. La venda de 2018 va ser el pas decisiu que va generar beneficis econòmics als propietaris a canvi de perdre el control. I la propietat de KKR i el boicot actual, una de les conseqüències ineludibles pel festival.