El president del Parlament, Roger Torrent, recorrerà a la justícia europea per garantir el dret de Puigdemont a ser investit. Torrent respon, així, l’embat judicial que manté, a hores d’ara, bloquejada la legislatura després que el Tribunal Constitucional suspengués preventivament -i sense arribar a admetre el recurs del govern espanyol pel qual ha dictat les mesures cautelars- la investidura a distància del cap de llista de JxCat. La decisió de Torrent de dur el veto de Puigdemont al Tribunal Europeu de Drets Humans ha encès JxCat que ha elevat el to contra el president del Parlament i l’ha acusat d’actuar de manera “unilateral”. ERC també ha esclatat després de sentir les crítiques i ha demanat “seriositat” a la formació de Puigdemont.

Les friccions entre ERC i JxCat a aquestes alçades són manifestes i a ulls de l’opinió pública difícils de comprendre, fet que fa necessari posar llum a les ombres que planen sobre la negociació.

JxCat, que ha renunciat a investir presencialment Puigdemont, manté que hi ha totes les garanties per fer-ho a distància, però no detalla com superaria els esculls judicials -fins avui infranquejables- per vehicular una presidència executiva des de Brussel·les, ni tampoc explicita el cost que suposaria seguir endavant amb una investidura que amenaça de portar als tribunals -i potser a la presó- el president del Parlament i els membres sobiranistes de la mesa, i que pot complicar enormement la defensa dels diputats empresonats i també dels investigats.

ERC, per la seva banda, ha viscut amb pudor el fet de posar sobre la taula un canvi d’estratègia que vol situar en el centre de les prioritats formar govern, recuperar les institucions, restaurar la força política i ampliar la base social. Els republicans van introduir tímidament aquest gir sobrevingut durant la campanya, però el missatge va quedar desvestit d’un full de ruta que permetés albirar un objectiu polític.

El rerefons judicial tampoc ajuda a aplanar el camí de la investidura. La desfilada de dirigents polítics, càrrecs públics i ciutadans pels tribunals –aquest dimecres és el torn de la cupaire Mireia Boya, que serà la primera investigada per rebel·lió que no acatarà la Constitució davant del Suprem-, i l’excés de zel de la justícia espanyola, que avantposa el càstig al descrèdit del poder judicial, condiciona enormement els moviments polítics.  

L’escenari és complex, certament, però el desbloqueig de la legislatura que ha d'esborrar el 155 no pot dependre d’una batalla discursiva com la que està emergint els darrers dies. I és que el desllorigador de la investidura estarà en mans d'aquell que situï al centre del discurs una proposta bastida de contingut i una via per poder-la fer efectiva.